Les municipals d’aquest 22 de maig no han estat unes eleccions normals i corrents. En primer lloc, perquè la campanya electoral s’ha vist relegada en la seva recta final per les protestes dels indignats que encara ara acampen en nombroses ciutats de Catalunya. I, en segon lloc, perquè els resultats electorals han canviat el mapa polític de moltíssimes poblacions catalanes, fent que el blau de CiU sigui el color predominant a gran part del territori.

Aquestes dues situacions semblen contradictòries: la força i l’envergadura de les protestes feia pensar en uns resultats diferents als que finalment hi ha hagut.

A les Borges Blanques, per exemple, el desgast que suposa tenir el poder durant més d’un parell de legislatures i la irrupció d’una nova candidatura, que aporta aire fresc i propostes renovades, ha passat factura a la majoria d’esquerra. Aquestes suposicions, d’altra banda, no s’han donat a la capital lleidatana, on l’etern alcalde Àngel Ros tornarà a governar en solitari.

En tot cas, el poble ha parlat, malgrat que cadascú interpreti a la seva manera la veu de les urnes.