Entre els dies 24 i 29 de juny, com aquell qui diu l’estiu ja ha arribat de forma contundent. Els dos sants s’acomiaden de la primavera. Per Sant Joan, el dia més gran. A partir d’ara, cada dia que passa anirem perdent minuts de llum fins a arribar al solstici de desembre, que és quan entra l’hivern: “Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira”. Encara que sembli contradictori, arribar a l’estiu vol dir atansar-se cada cop més a l’hivern; això es deu al fet que el nostre medi físic necessita un temps per escalfar-se i refreredar-se que no sempre va d’acord amb l’alçada que es trobi el sol sobre l’horitzó; és a dir, l’aigua i el terra tenen una marcada inèrcia tèrmica. Per exemple, l’aigua del Mediterrani, quan es troba més freda, és entre març i abril, i no pas en ple hivern.

Aquestes últimes dues setmanes hem tingut un temps bastant estable. El dia 10, de matinada, van caure alguns xàfecs amb tempesta bastant irregulars. Algunes poblacions van recollir 15 i 20 litres i d’altres no van recollir pas res. D’altra banda, la calor cada dia es fa més intensa. Ja veurem si aquesta calor té continuïtat, perquè, segons els models de predicció americans, l’estiu més aviat serà fresc (ja fa temps que ho afirmen) i els models europeus més aviat aposten per un estiu molt càlid. Potser al pròxim número ja ho sabrem.