A Catalunya, al Principat, al País Valencià i a les Illes, el català és llengua cooficial juntament amb el castellà.

A Catalunya moltes famílies parlen el castellà –tot i que saben parlar el català– amb els seus fills, amics, companys de feina... Com a conseqüència, molta gent que ve de fora, en lloc d’aprendre el català, segueix parlant o aprèn a parlar en castellà, com si aquí no existís cap altra llengua. Quan vas pel carrer, sobretot a les grans ciutats, sents parlar molt poc en català i si als nouvinguts els preguntes per què no parlen en català, molts et contesten que és perquè els fa vergonya. Si la gent continua així, la llengua catalana podria arribar a desaparèixer, la qual cosa no voldria pas i, entre tots els catalans i catalanes, ho hauríem d’evitar.Trobo que és molt trist que hi hagi persones que no s’estimin la seva llengua, el català, i que, fins i tot, no els importi la seva desaparició. No entenc com Catalunya –que té una llengua, una cultura, una història, un ball i un govern propi– tingui algun motiu per deixar perdre la seva llengua.