L’alcalde de Juneda ha criticat el Departament d’Urbanisme per la decisió de condicionar, a última hora, la construcció d’una planta de biomassa per a electricitat a exhaurir les possibilitats d’emplaçar-se en sòl industrial enlloc de rústic. En aquest cas, a l’administració li cal retreure una uniformitat de criteri des del principi de l’expedient ja que evidentment, un canvi en el projecte tan substancial al final del procés, gairebé obliga a refundar-lo. Altra qüestió és que una planta de generació elèctrica a partir de biomassa s’assimili a un ús industrial i se’l hagi vincular a un polígon. De fet, tot i que no hi ha una línia exacta, aquestes instal·lacions presenten més afinitat amb una àrea amb altres indústries o activitats que no pas amb l’ús agrícola o ramader propi del sòl no urbanitzable. Per accessos, per immediatesa de les xarxes (aigua, electricitat, cobertura telefònica, gas, ...), per impacte paisatgístic, per concentració de l’activitat industrial i les sinèrgies que això crea, ... la opció preferent és agrupar la indústria en un indret triat pel municipi, adequat a les normatives i avaluat convenientment. De fet, la única raó a favor de situar aquestes plantes en sòl rústic és el preu del sòl la qual cosa no deixa de ser un greuge comparatiu per la resta d’activitats amb rendibilitats similars. Ara bé, aquest criteri el cal aplicar des de l’inici, ja amb les subestacions elèctriques tan absolutament alienes al medi rural. Igual que es plantegen –normalment, no sempre– el millor punt per ubicar els equipaments, els municipis s’han de plantejar on situar les activitats industrials i les infraestructures. I no tots els llocs són igual d’aptes i el criteri d’oportunitat (“hi ha un veí que ven..”, “és un terreny del promotor”, ..) sol ser mancat d’interès públic i visió de futur. En uns anys, la comarca que tindrem tindrà molt a veure amb aquesta previsió. Potser no val per aquest cas, però valgui per fer-nos la pregunta: on hem de posar les coses?