L’enemic tradicional de l’estudiantat, bàsicament a secundària, ha estat, és i serà el professorat. Durant el curs escolar es produeixen situacions conflictives, petites discussions, malentesos i altres vicissituds que fan que la relació entre alumne i professor tingui alts i baixos. Un dels punts més àlgids de la tensió, especialment amb els professors-tutors, es produeix amb l’entrega de les notes. En aquell moment s’hi poden veure escenes de tot tipus: alegria desbordant per unes notes inesperadament millors del que un es pensava; alegria continguda per una qualificació més justa de l’esperada; de total indiferència en aquells que tant els fa tot; tristesa i resignació en aquells que ja s’esperaven certes carabasses, i emprenyament monumental, queixes i llàgrimes de ràbia per unes notes considerades injustes i inesperades, que en algun cas suposen la repetició de curs.

Tot aquest ventall d’estats d’ànim que es produeixen a final de curs acostuma a ser la cirereta del pastís d’un any acadèmic complicat i difícil. És l’última gestió d’emocions que hem de fer abans d’unes merescudes vacances.

Arribem al binomi tan polèmic i tan generós en discussions: vacances/professorat. A quants professors i mestres ens han fet la broma fàcil i hem sentit allò de “vosaltres rai, que sempre esteu de vacances” o “quin munt de vacances que teniu, els profes”. Ja no us dic les batalles que hi ha en menjades de colles quan es parla dels oficis respectius.

En realitat, des de fa uns quants anys, la societat ha relacionat vacances i professorat com un privilegi i ho ha lligat amb una progressiva desconsideració i un cert menyspreu a la seva tasca (com els metges, infermers...).

Ni l’Administració (amb els constants canvis programàtics) ni algunes famílies (aquelles que utilitzen els centres educatius com a simples guarderies) hi han ajudat. D’aquí que valors com l’esforç, la superació personal o el treball constant i continu han desaparegut de l’agenda d’alguns alumnes. I sí, els professors i mestres també en tenim culpa. Potser d’ésser massa pacients, d’engolir-ho tot, de ser poc agosarats, de fer, al final, una feina de forma rutinària, sense motivació.

Deixem fer unes vacances tranquil·les al professorat, ens ho mereixem!