Molts joves que ronden la majoria d’edat comencen l’experiència de fer de cap o de monitor en un agrupament o en un esplai. Una feina que et fa triar entre dedicar el teu temps lliure a tu mateix o dedicar-lo als altres.

És una vivència nova on veus la dificultat que comporta educar en el lleure.

La prova de foc de cada any és la preparació dels campaments. A part dels dies en què transcorren –normalment entre cinc i deu– pressuposa mesos de reunions, viatges, preparació d’activitats, visites...

Un cop allà, t’has d’anar organitzant dia a dia perquè les activitats surtin tal com havien estat preparades. A part d’això, has d’estar pendent que els nens i nenes comprenguin el que és conviure en grup, que sàpiguin ajudar-se, aprenguin a respectar-se entre ells i tot el que els envolta...Una feina que t’esgota psicològicament, però et reconforta emocionalment en veure el progrés que fan duran els dies.

És això el que penses quan fas la revisió dels campaments, afegint una lloança pels nostres predecessors, perquè no t’adones de la feina que comporta fins que ho experimentes.