Fa cinc minuts que sóc a Sarroca i sona el timbre. Són el Miquel i el Francesc, que recorren la salvatge garriga amb bicicleta i han parat al poble. Aparquen les bicis a l’entrada i anem a fer una visiteta.

Primer parem a Cal Paco, i els ensenyo la pedra treballadíssima del llindar; després a Cal Roig, on destaca la data esculpida a sobre la porta, 1450; seguidament a l’església, de la qual admirem l’escultòrica portalada; després pugem al castell, i els mostro les marques que feien els picapedrers a les pedres, les estances que encara aguanten dretes i la perspectiva que des d’aquí s’albira, una sitja en desús, la muralla mig tombada i els refugis antiaeris de la Guerra Civil.Tot seguit anem als dipòsits, on els suggereixo que aquest pot ser un bon emplaçament per celebrar-hi una propera edició de les Delicadeses. A continuació, ens allarguem a la Guardieta, un turó proper on hi ha una vegetació molt peculiar…

Hora de dinar. Jo aniré a casa els pares i ells, a visitar l’últim –o el primer– dels atractius turístics de Sarroca. El Francesc i el Miquel s’entaularan al Racó.