Comença un nou setembre i els que per fi hem acabat la carrera podem començar a buscar aquella feina per la qual ens hem estat preparant durant anys. En teoria és un bon moment, però la realitat és que el panorama laboral no és gens engrescador. Alguns fins i tot s’esperen a convalidar el títol per conservar la condició de becari i així, encara que sense un gran sou, treballar almenys per anar fent currículum. Molts altres opten per seguir estudiant, una bona manera de no estar quiet i tenir la sensació que no estàs perdent el temps. D’una banda, la saturació del mercat demana especialització i, de l’altra, Bolonya havia de posar els preus de màsters i postgraus a l’abast de tothom. Però resulta que els preus no només no han baixat, sinó que alguns s’han duplicat respecte al setembre passat. A més, s’organitzen fires de màsters i postgraus com s’organitzen fires d’oli.

La sensació és que l’educació ja no és un mitjà per arribar a un fi, sinó un fi en si mateix. Sembla que qui organitza i ven màsters no ho fa per assegurar la feina als seus nous alumnes, sinó per assegurar la feina als seus professors de sempre.