Molts coneixereu ja l’existència d’un grup de borgencs i afins amants de la gresca i de la conya que sota el nom d’MPG (Muntadors de Pollastres Grossos) han animat múltiples esdeveniments locals, però que han tingut, des de fa quatre anys, els seus moments de glòria a la Festa Major. Hi apareixien disfressats, amb andròmines i amb referències a qüestions borgenques o garriguenques. Podien agradar més o menys, podien caure més o menys simpàtics, però d’animació en portaven a cabassos i a qualsevol arrencaven un somriure.

La seva aparició solia ser el dissabte a la tarda, quan es fa l’acte amb més arrelament i projecció, la Trobada de Gegants, Grallers i Correfocs, que és Festa Popular d’Interès Cultural i ja va per la 29a edició. És quan el poble està més animat i ple de gent d’arreu i l’MPG ho aprofitava per fer la seva contribució a la festa. Una contribució que, atesa la coincidència amb la Trobada, sí que podia generar discrepàncies, per la confusió que podia crear. Recordo un any que la comparsa de l’MPG fins i tot va ser anunciada pels micròfons de la plaça com si d’una colla gegantera més es tractés, i a mi mateix em va molestar; no per la presència de l’MPG, que potser també era massa pròxima -amb música i megafonia pròpies-, sinó per la seva inclusió “oficial” en una trobada de caire força diferent.

Sembla que aquesta proximitat excessiva ja es va corregir l’any passat. Però per l’actual equip de govern o la comissió de festes no és suficient i, segons es diu a la xarxa -cal llegir-ho sempre amb cautela-, l’MPG té directament l’entrada prohibida a la plaça, amb andròmina o sense adròmina.

Pot semblar un conflicte absurd i localista, però el debat de fons és interessant, perquè per una banda hi ha el respecte i manteniment d’unes tradicions i per una altra hi ha la implicació amb les festes d’un grup de ciutadans i l’animació que generen. La cosa té suc i entenc les dues parts. Entenc el zel a l’hora de preservar l’essència d’una trobada de molt mèrit i valor i entenc el dret a participar de la festa, a la seva manera però activament, d’un grup de conciutadans que es trenquen el cap des de dies abans preparant-ho i que dediquen hores i esforços al principal esdeveniment lúdic i cultural del seu poble, cosa que no fa tothom.
El que no entenc és la gestió que s’ha fet de tot plegat i que s’hagi hagut d’arribar a prohibicions o a esgrimir el paper de la Guàrdia Urbana com a garant de l’ordre públic -si realment és així-. Em costa de creure que hagi estat impossible trobar un consens, tan senzill com el manteniment d’una separació clara entre la comparsa de l’MPG i el seguici geganter. Posaria la mà al foc que entre les intencions dels Muntadors de Pollastres no hi ha la d’entorpir la Trobada de Gegants i posaria la mà al foc que entre les intencions de l’equip de govern no hi ha la de tallar la implicació dels ciutadans amb la festa del seu poble.

I menys entenc encara que, sabent com poden anar les coses, ningú hagi aturat un conflicte que té tots els números d’acabar amb una polarització d’aquelles en què o estàs amb uns o estàs amb els altres. I quan en una disputa hi ha l’Ajuntament pel mig, sigui del color que sigui, ja sabem que és un blanc fàcil d’atacar. Així les coses, no seria d’estranyar que una decisió que, suposadament, pretenia defensar la festa acabi generant un efecte boomerang i es posi molta gent en contra. Aquests propers dies veurem si s’imposen el sentit comú i la responsabilitat o si triomfen les postures inflexibles. Si la suma o la resta. Passi una cosa o una altra, segur que el debat deixarà petjada.