No és costum d’aquesta secció centrar-se en un municipi, ans al contrari, es tendeix a parlar de pautes generals més o menys vàlides per a tots o uns quants. Aquest cop no. Arran d’una notícia sobre les actuacions a l’Arborètum de la Pobla de Cérvoles, ve a tomb focalitzar sobre aquest municipi algunes claus de futur, per sort pel seu cas, més clares que per a la resta. Efectivament, aquí s’hi uneixen factors que, sumats, li albiren un futur. Per la seva particular geografia, la Pobla fou un dels pocs terme de la demarcació de Lleida qualificat de “municipi de muntanya” arran d’un Decret Legislatiu de l’any 2003. Això li determina una sèrie d’avantatges. En tot cas, dins de les Garrigues, la seua realitat econòmica hi és rara: disposa d’una certa infraestructura turística, completa en tots els segments (restauració, allotjament, equipaments formatius, espais de descoberta... I ara, encara, l’Arborètum); en segon lloc, disposa d’un entorn natural únic en el context, capitalitzat per la serra de la Llena que, en la legislatura present o propera, esdevindrà Parc Natural, amb tota l’afluència de visitants que això representa; en tercer lloc, per lloables iniciatives no precisament locals, s’ha fet un lloc en el món del vi i ha reincorporat al seu paisatge un valor que li suma. Tot plegat, en un poble on la xarxa bàsica de serveis (bar, col·legi, dispensari, botiga...) és més o menys coberta i que ha generat una atracció de persones originals o descendents, d’altres nouvingudes, entre els quals es compten personatges d’una certa rellevància en el seu camp. Un altre intangible que suma. Tot junt no és poc, al costat d’una colla de municipis que, si bé tenen opcions, estan més acotades i disposen d’una oferta més generalista, amb l’oli com a lligall. La Pobla de Cérvoles és singular i això li dóna joc. Això, és clar, sempre que els seus agents socials i econòmics sàpiguen fer-ne la lectura, primer, i fer treballar bé les eines, després.