L’onze de setembre d’enguany s’ha celebrat enmig de l’enrenou de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya exigint al Govern de la Generalitat les mesures necessàries per incloure el castellà com a llengua vehicular junt amb el català en el sistema educatiu de Catalunya.
No els sorprèn que a les altures de l’any 2011 hàgim de defensar un model lingüístic (el català com a única llengua vehicular) que ha funcionat durant 30 anys amb èxit i que ha permès que els nostres nens i les nostres nenes acabin el període d’escolaritat obligatòria amb el coneixement d’ambdues llengües i que ha contribuït a la cohesió social de Catalunya?
Qui ens ha posat davant d’aquesta situació? Qui són els responsables polítics d’aquests despropòsits, d’aquests atacs al català? Qui promou aquesta ofensiva anticatalanista i a qui beneficia, tenint en compte l’horitzó de les eleccions generals del mes de novembre? La resposta la sabem tots, el Partit Popular, que recordem ja va recórrer davant del Tribunal Constitucional el nostre Estatut d’Autonomia i ha recorregut també la Llei d’Educació de Catalunya, aprovada pel Parlament el 2009 i que és la que estableix el català com a única llengua vehicular del nostre sistema educatiu.
Què en pensa el Govern de la Generalitat? Què en pensa CiU? Continuarà pactant amb el PP els pressupostos de les retallades i posarà en mans del PP la dignitat de Catalunya i continuarà amb el doble discurs, quan interessa pactem i quan es tracta del català ens separem? Es poden mantenir políticament aquestes contradiccions?
La dignitat de Catalunya no es mesura pels actes del dia 11 de setembre ni per la grandària de la bandera catalana. Es mesura, en aquests moments, per oferir llocs de treball als aturats, per oferir crèdits a les nostres empreses, oportunitats als nostres emprenedors, bons preus als nostres productes agrícoles, per no retallar l’educació, la salut o les prestacions mínimes. En definitiva, per oferir un marc de garanties socials per al conjunt dels ciutadans, en especial, per als més vulnerables.