Ja hi tornem a ser. A partir d’ara, de nou els diumenges a les 6 de la tarda, l’estació de trens de Borges tornarà a estar plena a vessar de totes aquelles persones de les Garrigues i voltants que se’n van a la capital durant la setmana.

Després d’un any de viatjar des de terres barcelonines fins a casa amb el servei de trens regionals, la sensació que sempre havia tingut de “a Lleida ens tenen oblidats, no existeix al mapa” es torna a fer molt present.

Si se t’acudeix comparar- ho amb els enllaços a qualsevol altra de les capitals catalanes t’adones que és molt pitjor del que sembla. Les persones que necessiten fer el trajecte Barcelona-Girona tenen l’opció d’agafar un tren cada hora fins a les 11 de la nit. Similar és el cas de Tarragona. I de l’àrea metropolitana de Barcelona, ja ni en parlem. En canvi, fins a terres lleidatanes tan sols trobem 4-5 trens diaris, amb uns horaris impossibles, on l’últim trajecte Lleida-Barcelona és a les 18 h i a les 19 h en el sentit invers. Com pot ser tan gran aquesta diferència i que no s’intentin igualar les condicions de tots els trajectes per a tots els punts de la geografia catalana?