Quan encara tenim regust d’orelleta a la boca i sentim petards per aquí i per allà, senyals evidents de Festa Major, alguna cosa ens anuncia que l’estiu ha arribat a la fi. Per a la majoria dels pobles de la nostra comarca, la Festa Major posa punt i final a un període de temps tan esperat com “despesperat”. Si per als més petits, i també per a alguns estudiants i universitaris –que han fet bé la feina i no han d’examinar-se al setembre–, l’estiu és la millor època de l’any, l’arribada d’aquest mes es converteix, sense cap dubte, en motiu de debat.

Aquest binomi curs escolar-Festa Major mereix encara un parell de reflexions més. El Departament d’Ensenyament ha fet els deures i s’ha posat a treballar. Així ha anunciat l’obertura del nou curs escolar 2011-2012, amb més d’un milió dos-cents mil alumnes, xifra que suposa un increment de 270.000 estudiants respecte a fa deu anys. La conselleria reconeix que si bé el nombre d’alumnat es va reduir constantment des de principis dels anys 80 fins al curs 2000-2001, en què tocà fons amb poc més d’un milió de matriculacions, és a partir d’aquest moment quan s’inicià un creixement sostingut que continuà els cursos posteriors fins a arribar a l’actualitat. Així mateix, els estudiosos i investigadors de les Garrigues estan a punt per presentar les seves recerques el proper 29 d’octubre a l’Albi, treballs que a poc a poc van fornint un ventall de publicacions que engrandeix les arques de coneixement de la nostra estimada comarca.

Feina feta també per part dels garriguencs i garriguenques, que han gaudit en les respectives contrades de les festes i tradicions locals que ens identifiquen com a poble. De fet, el Departament de Cultura, en el seu Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, ha creat un catàleg del Patrimoni Festiu, el qual pretén inscriure les festes, manifestacions i celebracions comunitàries, així com els elements festius amb vigència arreu de Catalunya. Així, la Trobada de Gegants i Correfocs de les Borges Blanques hi apareix amb el reconeixement de “festa popular d’interès cultural”, que, atenent a l’article 4, correspon a una “celebració oberta a tothom i repetida en dates prefixades que contingui manifestacions o elements d’interès cultural de caire festiu i gaudeixi d’una àmplia acceptació popular, estigui o no circumscrita a una demarcació territorial concreta”. Cal remarcar que aquest decret regula també les mesures per a la protecció i promoció del nostre patrimoni immaterial més viu.

Hi ha qui diu que les festes majors s’haurien de renovar, que han quedat antiquades i que, a part de les reduccions pressupostàries per les quals s’han vist afectades com a conseqüència de la crisi, han perdut adeptes i, per tant, participació popular. Evidentment tot és opinable, i com a tal s’ha de respectar, però és innegable que darrere d’aquestes celebracions hi ha l’esforç de moltes persones per contribuir a satisfer els interessos de la ciutadania, grans i petits, per tal d’evitar tota crítica.

És precisament en aquest punt quan sorgeix la pregunta: què cal fer, doncs, per estrènyer el vincle, dèbil per alguns, entre cultura-educació i oci-festa? Una resposta senzilla diria que la clau està en la implicació, perquè només fent sentir a les persones que formen part d’alguna cosa que els identifica es pot aconseguir la seva acceptació i, per tant, l’èxit. De la mateixa manera, els professionals de l’educació parlen d’integració o d’interdisciplinarietat, conceptes que caldria tenir més presents al nostre dia a dia. Arribats a aquest punt, la Festa Major es converteix en la cirereta del pastís que ens menjarem tot l’any, treballant i desitjant que arribi el mes de setembre.