Quan hi ha eleccions municipals, totes les mirades estan posades en la nova composició política que es forma als respectius ajuntaments i en qui encapçalarà el consistori en els següents quatre anys. Però fora de l'atenció mediàtica i ciutadana -afortunadament per a ells-, i normalment al marge dels cicles electorals, hi ha tot el corpus de treballadors municipals que fan rutllar el dia a dia de la institució, tant en allò relacionat amb la pura maquinària administrativa i operativa com en l'aplicació concreta dels projectes que determini el govern municipal. 

En funció del volum de població, la plantilla serà més o menys àmplia, però hi ha una figura que tots els ajuntaments, per petits que siguin, han de tindre tant sí com no: la secretaria. És la persona que té les funcions de fe pública i assessorament legal, i això vol dir, per exemple, preparar els temes que s'han d'incloure a l'ordre del dia dels plens, custodiar la documentació íntegra dels expedients que s'hi tractaran, assistir i aixecar acta de les sessions, publicar-ho a la seu electrònica, actuar com a fedatari en la formalització de tots els contractes i convenis en què intervingui l'Ajuntament, emetre informes sobre aprovació o modificació d'ordenances i reglaments, assistir el govern municipal en qüestions formals del pressupost, i un llarg etcètera que fan que esdevingui absolutament imprescindible per a pràcticament qualsevol gestió.

Els municipis de més de 5.000 habitants, a més, cal que tinguin també un lloc de treball denominat intervenció, al qual correspon la funció de control i fiscalització interna de la gestió econòmica, financera i pressupostària, així com la de comptabilitat. Si el municipi té menys de 5.000 habitants, aquest paper l'assumeix el secretari, que passa a ser secretari interventor, figura majoritària a Catalunya, ja que només un 22% dels ajuntaments catalans tenen més de 5.000 habitants. En l'àmbit garriguenc, per exemple, només les Borges Blanques disposa de dues persones diferents per a aquestes funcions. A la resta, tot penja de la figura del secretari.

Molta rotació de personal 
Una de les majors problemàtiques és que hi ha molt pocs professionals amb habilitació estatal, el requisit necessari, alhora que dificultós i exigent, per cobrir una plaça de manera definitiva [v. desglossament]. Mentrestant, molts professionals es van jubilant i els ajuntaments han de recórrer a personal interí. A les Garrigues, el Segrià i el Pla d'Urgell, per exemple, la majoria de places de secretari municipal consten com a vacants; no vol dir que no hi hagi ningú, sinó que estan ocupades generalment per interins, i al ser places que no són fixes ni definitives, és molt fàcil que la rotació de professionals sigui altíssima, amb el maldecap que això suposa per al funcionament dels consistoris. A Torregrossa, per exemple, s'ha estat molts mesos sense secretari, per baixa laboral, cosa que va encallar projectes que es tenien entre mans i es va haver de demanar una persona a la Diputació, ja que el Consell Comarcal del Pla d'Urgell no disposa de Servei d'Assistència Tècnica (SAT). Al novembre, l'Ajuntament va obrir una borsa de treball per cobrir el lloc de secretari-interventor i, finalment, aquest mes de març s'ha incorporat la persona que ha guanyat el concurs; això sí, amb caràcter interí.

Altres casos recents són els de Llardecans, on s'ha estat uns mesos sense secretari propi, o Alfés. En ambdós ajuntaments s'ha cobert l'impasse amb el servei d'assistència tècnica (SAT) del Consell Comarcal del Segrià, mentre s'obrien concursos per disposar de personal propi -interí-, que recentment s'ha incorporat. I el mateix va passar a l'Albi, on un primer concurs per cobrir la marxa del secretari va quedar desert i, mentre no es resolia una segona prova, es va cobrir el servei amb personal del Consell de les Garrigues; això sí, de tenir-lo set hores al dia es va passar, durant aquell període, a un o dos dies a la setmana.

Quan no es té secretari propi
Malgrat l'interinatge, tenir secretari propi és el que voldrien tots els ajuntaments; sobretot perquè suposa més dedicació horària i, de retruc, més estabilitat en el lloc de treball. Hi ha ajuntaments, però, que per volum de població o per pressupost municipal, no es poden permetre contractar algú en plantilla. Segons la normativa, les poblacions de menys de 500 habitants i amb un pressupost inferior a 200.000 euros estan eximides de tenir secretari propi, i aquí és on entren en joc fórmules alternatives, com les agrupacions de secretaries (cas de Granyena-el Soleràs-Bellaguarda, de Sarroca-Torrebesses o d'Alcanó-Sunyer, de la qual Alfés també havia format part) o el Servei d'Assistència Tècnica (SAT) dels consells comarcals. En les agrupacions de secretaries, els consistoris participants comparteixen una persona i la paguen entre ells, mentre que el servei de SAT el gestiona el Consell Comarcal i està finançat majoritàriament per la Diputació. A aquest últim s'hi acullen, per exemple, l'Albagés, el Cogul, l'Espluga Calba, Fulleda, els Omellons, Tarrés, Puiggròs, els Torms, el Vilosell, la Pobla de Cérvoles i Bovera. Sota el paraigua del Consell del Segrià, passa el mateix a Aspa. En canvi, a Almatret, Llardecans, Maials o Alfés opten per tenir secretaria pròpia.

L’Ajuntament de les Borges és l’únic de la comarca en què les tasques de secretari i d’interventor les exerceixen dues persones diferents. (foto: Aj. Borges)

Amb secretari propi o no, no s'escapen de l'alta mobilitat de personal. Un cas extrem és el de Fulleda, on en menys de dos anys han vist passar cinc secretaris. "Vam perdre l'ajut del PUOSC, d'uns 150.000 euros, i vam estar a punt de perdre'n altres per temes de justificacions i feines rutinàries. Un desastre total", sentencia l'alcalde, Jordi Arbós. En general, un dels motius de l'alta rotació de SAT és que aquests solen prestar serveis en municipis petits que ja tenen una manca estructural de recursos humans, ajuntaments que sovint només compten amb una persona administrativa a jornada parcial i, en conseqüència, és fàcil que el SAT acabi fent tasques que no li són pròpies. Fonts del sector apunten que el sou normalment també és més baix que el d'un secretari que està en un únic ajuntament.

Cobrir baixes
Fins fa poc, al Consell Comarcal de les Garrigues hi havia sis persones exercint de SAT i es repartien els municipis de tal manera que a cada una li'n tocava un parell. Fa poques setmanes, però, una va agafar la baixa per maternitat i una altra va plegar, cosa que ha obligat a redistribuir posicions i alguns secretaris ara han de fer tres pobles. Això ha generat queixes entre alguns ajuntaments, que han vist retallada la disponibilitat d'aquest servei indispensable i acusen el Consell de falta de previsió. Especialment descontent es mostra el consistori de l'Espluga Calba, que ha enviat una queixa formal al Consell on lamenta que fins al febrer no s'aprovessin les bases d'una borsa per cobrir baixes. "Ja vèiem vindre que tindríem un problema, i així ho vam traslladar en una reunió, però no hi ha hagut voluntat de corregir-ho, hem passat de tindre secretari tres dies a la setmana a un sol dia", diu l'alcalde, Igor San Emeterio. "Tenim projectes en marxa i hem de presentar documentació, si avancem la feina nosaltres, que no som professionals, i ho passem a la secretària perquè ho firmi, és fàcil que hi hagi incorreccions i requeriments i perdem les subvencions", afegeix. La tensió va esclatar al Consell d'Alcaldes celebrat al febrer a Fulleda, on la discussió va ser agra. 

Per part del Consell, es defensa que la intenció era que un dels secretaris que havia entrat l'any passat fent una substitució a través d'una borsa anterior, continués com a setena plaça, ja que l'ens comarcal, tot i tenir sis persones de SAT, té autoritzades set places. I així ha sigut. Amb el que no es comptava era que un dels que ja hi havia treballant plegués, tot i que per la distància des d'on venia ja s'intuïa que la situació bastant inviable, més encara sense l'opció de fer teletreball de manera regular. "Segons el conveni col·lectiu, el teletreball és excepcional", al·lega Jordi Sumalla, gerent del Consell. La relació laboral amb el Consell, de fet, és un dels motius de fricció latent, ja que alguns treballadors reivindiquen que se'ls reconegui una certa particularitat respecte a la resta de personal i entenen que haver de cenyir-se la mateixa normativa laboral pot entorpir el seu funcionament. Agrairien, per exemple, poder fer un o dos dies a la setmana de teletreball, o disposar d'un espai per a les trobades setmanals que fan els SAT on poder deixar expedients, legislació o altre material, cosa que des del Consell es replica que ja es té.

Sigui com sigui, la baixa d'aquesta última persona, junt amb l'altra de maternitat, ha fet que de set possibles secretaris s'hagi passat a cinc, una xifra que totes les parts consideren insuficient i necessàriament transitòria. Per part del Consell, es recorda que el servei no ha quedat descobert i que amb la imminent resolució de la nova borsa es tornarà a les sis persones. "Hi ha 19 candidats, cosa que demostra que és un lloc atractiu", destaca Sumalla. El gerent, a més, reivindica que la situació de les Garrigues contrasta amb la d'altres comarques, com la Noguera, on el Consell va haver de cedir temporalment un SAT a la Paeria de Balaguer -municipi de 17.000 habitants- que es va quedar sense secretari de forma imprevista; o el Solsonès, "on cada SAT portava molts més ajuntaments que els de les Garrigues, fins i tot onze!", o el Pla d'Urgell, que directament no té SAT. En última instància, Sumalla recorda que de tots els ajuntaments que ara recorren al SAT, "per població i pressupost només tocaria a la Floresta" i remet a l'advertiment que la Direcció General de l'Administració Local hauria fet a la resta en el sentit que, per nivell de pressupost, "es podrien pagar un secretari propi o ajuntar-se en agrupacions de secretaries".

Pendents de la setena plaça
Més enllà de la cobertura de la sisena plaça, de moment queda a l'aire la setena, reclamada per diversos consistoris garriguencs per poder respirar una mica més. "Patim un problema de dimensionament, i això ajudaria a evitar aquests alts i baixos", apunta l'alcalde de Fulleda. Alguns, a més, recelen de la destinació dels diners aportats per la Diputació, que creuen que no repercuteixen del tot en els treballadors ni en ampliar plantilla. Des de Gerència s'assegura que s'està intentant aclarir amb la Diputació com es finançarà la setena plaça, ja que si a les altres sis, l'ens provincial es fa càrrec del 90% del sou fins a un màxim de 42.000 euros, el topall de la setena plaça, en canvi, és de 35.000, "i tampoc no volem ofegar els petits municipis", diu Sumalla. Els alcaldes que la demanen, però, apunten que mai s'han oposat a pagar una mica més. "És molt més el que hi pots perdre", adverteix Arbós.