Sortia a tot arreu com a Coloma Seròs, filla de Lleida, però fa uns anys es va saber, gràcies a fonts locals, que en realitat es deia Coloma Seró i era nascuda a l'Albagés, a cal Cabaler Seró. Coloma Seró i Costa. Mestra de professió, a l'inici de la Guerra Civil es va fer militant del PSUC i, amb l'entrada de les tropes franquistes a Lleida l'abril del 1938, va anar a viure a Vilafranca del Penedès, on va continuar fent de mestra i va esdevenir la primera dona regidora a l'Ajuntament d'aquella població. S'encarregava de la cartera de Cultura, concretament.

Exili a França, camps de refugiats, mort d'una filla de 16 mesos i implicació en la Resistència antinazi. Detenció, presó a Bordeus i a París i deportació al camp de Ravensbrück, a Alemanya. Va ser un itinerari bastant semblant al de Neus Català, que també era del PSUC. Les dues van ser enviades a Ravensbrück en el mateix tren, van compartir bloc al camp de concentració, les dues van sobreviure a l'horror nazi, les dues es van quedar després a viure a França i les dues es van dedicar a preservar la memòria antifeixista. Amb la caiguda del règim franquista, Neus Català va tornar a Catalunya, primer a Rubí i després als Guiamets, el seu poble natal del Priorat. Va ser condecorada i biografiada, i la seva longevitat (va morir el 2019 a l'edat de 103 anys) va fer que el seu testimoni fos molt present en la memòria col·lectiva relacionada amb la deportació als camps nazis. 

Coloma Seró, en canvi, ja no va tornar. Es va casar a França amb un antic guerriller de la Resistència, va formar part de l'Amical d'Antics Guerrillers Espanyols i allà també va ser condecorada (Medalla d'honor el 1987 per deportació i internament per actes de resistència a títol militar), però a Catalunya el seu nom va passar molt desapercebut, també a les Garrigues, tot i ser l'única dona de la comarca deportada als camps nazis. Va morir el 1996 a Lunèl, als 84 anys d'edat. D'un temps cap aquí, diversos historiadors i entitats han anat posant llum a la seva biografia i, de retruc, s'ha anat reivindicant la seva trajectòria. El passat 28 de juny, l'Albagés col·locava una llamborda Stolpersteine, les que recorden els deportats als camps nazis, davant del seu antic domicili, en el que era el primer homenatge com a tal que se li feia, junt amb dues persones més del poble que també van ser represaliades en el context de la Segona Guerra Mundial [v. desglossament].

Faltava, però, un detall: la cara de la Coloma. De les sis lleidatanes deportades a Ravensbrück, era l'única de qui no es tenia cap fotografia. Havent mort a les acaballes del segle XX, era improbable que no n'hi hagués cap, però el fet és que aquí, a Catalunya, ningú li havia pogut posar rostre. Fins que les periodistes Pili Garcia i Anna Gasol se n'han sortit. Recentment, havien produït el pòdcast Les sis de Ravensbrück amb Emun FM i La Xarxa, inspirat en el llibre homònim de Míriam Roma, amb la voluntat de recuperar i visibilitzar les històries de les deportades, entre les quals Coloma Seró; i també els va quedar l'espineta clavada de la foto. Després de diversos contactes i intents, i amb l'ajut de Josep Maria Alventosa i Pilar Rey, de l'Albagés, ha aparegut una foto de la Coloma. L'ha trobat Dolors Oriol, també originària de l'Albagés, a la seva casa del poble. Les tenia perquè el seu pare era veí i tenia amistat amb els pares de la Coloma i els ajudava, per exemple, a entendre les cartes que ella enviava des de França. La foto en què s'ha pogut identificar la Coloma és dels anys 50-60, d'un viatge en què el pare de la Dolors havia anat a veure-la. "Posar-li cara és com dir ara ja et conec", expliquen les periodistes. "Era una dona invisibilitzada i ara té rostre, i és de justícia que sigui així", afegeixen.

En termes similars s'expressa la historiadora Noemí Riudor, una de les persones que ha arribat més enllà en la reconstrucció de la trajectòria vital de Coloma Seró: "Quan fas recerca històrica nominal, vas recollint el màxim d'informació possible de cada persona per tindre no només la història individual de cadascú sinó la del conjunt com a tal, sigui de l'exili, de la deportació o dels morts als camps de refugiats; doncs tindre una fotografia ens hi aproxima encara més, finalment saps qui era aquella persona i acabes de tancar el cercle". "La troballa obre una reflexió sobre la importància de les fonts gràfiques i fotogràfiques en la recerca històrica", conclou Riudor.

L'historiador cervianenc Josep Rubió, que en els últims anys també ha anat darrere les passes de Coloma Seró, valora així la troballa de la imatge: "és un esglaó més en la seva enigmàtica història". "Lluitadora, reivindicativa, tossuda, valenta, ferma. Amb aquests i altres adjectius podria definir la Coloma Seró. Una trajectòria que és tot un repte, una història enigmàtica, rocambolesca, misteriosa, complexa, fins i tot confusa si fem cas de la documentació consultada fins ara. La troballa i difusió de les primeres imatges d'ella ens permeten, per fi, posar-li cara i, de retruc, ens fan pensar i reivindicar el paper de la dona en la defensa d'uns ideals i valors democràtics. Veus silenciades tants cops, simplement per ser dones", afegeix Rubió.

Llambordes per la memòria
L'endemà que es donés a conèixer la fotografia de Coloma Seró, precisament, va tenir lloc a l'Albagés l'acte de col·locació de dues Stolpersteine, les llambordes concebudes per l'artista Günter Demnig en què figura el nom i les dades principals de la persona deportada als camps nazis i que s'instal·len, a tall de record, davant de l'últim domicili d'aquesta. A l'Albagés es van col·locar la de Coloma Seró Costa i la de Josep Anton Rey Oriol, internat a Argelers i Bram, membre també de la Resistència antinazi a França, capturat per la Gestapo i deportat a Vernet i Dachau. Rey va sobreviure als camps, però no va poder tornar a Catalunya fins després de la mort de Franco [v. SomGarrigues, 510]. L'acte també va incloure un homenatge a Jaume Seró Bernat, que no consta oficialment com a deportat i, per tant, no disposa de Stolpersteine, però també va ser víctima del nazisme. Refugiat a Normandia, va combatre els nazis com a membre d'un grup guerriller; detingut el 1943, va ser torturat, jutjat i condemnat a presó pel règim col·laboracionista de Vichy. Després d'un intent de fuga de la presó, va ser afusellat junt amb altres companys. En aquest cas, l'Albagés li ha dedicat una placa.
Al mateix acte, l'alcalde del municipi, Víctor Masip, va anunciar que el consistori té la intenció de reformar els antics rentadors i dedicar-hi un espai a la memòria d'aquests tres albagesencs, de manera que les llambordes i la placa es reubicarien en aquest indret.