LAURA QUINTANA - Com va néixer la teua passió per la fotografia?
CARLES DOMÈNECH - La fotografia m'agrada des de ben petit, ja amb cinc anys fotografiava amb la càmera de carrer i gaudia molt capturant moments. Quan vaig acabar el batxillerat vaig decidir estudiar un Grau Superior en Imatge, posteriorment el Grau en Fotografia i Creació Digital, el Màster en Creació Digital i el Màster en Modelat 3D amb ZBrush.
L.Q. - En quin moment decideixes especialitzar-te en fotografia nocturna i light painting?
C.D. - A principis de l'any 2012, un company de classe del Grau Superior en Imatge va ensenyar unes fotografies on les estrelles estaven en moviment i la resta de l'escena il·luminada de forma artificial. Em van cridar l'atenció i vaig començar a investigar sobre la tècnica i a posar-me a prova. Aquell mateix estiu vaig aprofitar el cel de Bovera, sense contaminació lumínica, per fer fotografies nocturnes.
L.Q. - Fins a quin punt afecta la contaminació lumínica en aquest tipus de fotografia?
C.D. - Amb contaminació lumínica no s'aprecien els elements del cel. Com més lluny estàs de la ciutat, menys contaminació lumínica i, per tant, els cels són molt més impressionants. Sempre que visito Bovera aprofito per fotografiar el seu cel. La zona de les Garrigues, en general, té poca contaminació lumínica i és estrany perquè està poc explotat.
L.Q. - Com defineixes la fotografia light painting?
C.D. - No és el típic clic al qual tots estem acostumats. El light painting és molt creatiu, es basa a pintar amb llum sobre la fotografia diferents formes, és per això que la seua tècnica requereix molt temps i paciència. Sempre decideixes tu la llum, és com pintar sobre un llenç en negre. Molta gent deu pensar que són fotografies editades, però tenen zero edició, la idea és repetir la fotografia fins que surti la bona.
L.Q. - Per la seua creativitat, és un tipus de fotografia que també requereix imaginació. En què t'inspires?
C.D. - S'ha de deixar sortir el nen que tens dins. Jo m'inspiro en els efectes especials de pel·lícules o còmics.
L.Q. - Tens controlat el comportament dels elements a l'hora de fer fotografies nocturnes?
C.D. - Sempre és millor informar-se del que et pots trobar aquella nit al cel i planificar-ho. Quan vull dur a terme algun projecte m'informo sobre com seran aquella nit la lluna, la via làctia i els núvols, principalment.
L.Q. - Quina és l'escena nocturna que més sol impactar?
C.D. - La via làctia, sens dubte. Veure tot el centre galàctic en el seu màxim esplendor impacta molt. Recordo una exposició que vaig fer a Bovera en què em va sorprendre la reacció de la gent. No som conscients dels cels que tenim a les Garrigues. La gent de ciutat paga per veure això.
L.Q. - Com finances els projectes?
C.D. - Gran part dels meus beneficis surten de les xerrades i tallers que imparteixo. Hi ha marques que posen material i/o diners, però com que és un tipus de fotografia específic i poc conegut, costa molt que confiïn en tu des d'un bon principi.
L.Q. - Professionalment parlant, com has gestionat la pandèmia de coronavirus?
C.D. - Les xarxes socials m'han ajudat molt durant el confinament, però els ingressos han estat nuls. Els artistes no hem rebut les mateixes ajudes que altres empreses. Tot i això, la resposta de la gent després del confinament ha estat molt bona, els tallers han tingut molt bona acollida i això és molt d'agrair.
L.Q. - Estàs treballant en algun projecte?
C.D. - M'agradaria anar a fotografiar a la nova escultura de pedra feta a la Granadella, però en aquest moment vivim amb molta incertesa i no miro molt més enllà perquè no sabem si en deu dies tornarem a estar tancats a casa.
L.Q. - Quins han estat els teus referents?
C.D. - Quan vaig començar amb la fotografia nocturna i el light painting em vaig fixar molt en Mario Rubio i El Niño de las Luces, respectivament. També l'alemany Jan Leonardo Wollert, que ha marcat un abans i un després en molts aspectes de la creació amb llum.
