LAURA QUINTANA - En quin moment t'endinses en el món de l'art tèxtil?
DIGNA GROS - Des de ben petita ja era un món que m'atreia molt. La meva padrina era modista i sempre m'havia cridat l'atenció com treballava amb el fil i l'agulla. Quan vaig finalitzar el batxillerat artístic vaig veure que a Tàrrega feien el Cicle Superior d'Art Tèxtil i vaig decidir provar sort, ja que combina dues coses que m'agraden molt: l'art, perquè sempre m'ha agradat pintar i dibuixar, i la part tèxtil, que em venia de casa.

L.Q. - Vas continuar formant-te a Barcelona. Lleida no t'oferia aquesta possibilitat?
D.G. - Quan vaig acabar el cicle, els professors em van aconsellar marxar a Barcelona per estudiar Disseny de Moda. En un principi em volia quedar a Lleida, però ara que ho miro amb perspectiva, vaig fer molt bé de traslladar-me perquè allà els coneixements sobre moda i disseny van créixer ràpidament. 

L.Q. - Fa ben poc que has engegat el projecte Sempreviva, en què consisteix?
D.G. - Vaig crear la meva marca, Sempreviva, durant el confinament per la Covid-19, que és quan he tingut més temps de desenvolupar-me artísticament. Amb Sempreviva estic creant fonaments per a projectes futurs. Vull aconseguir conèixer amb detall la vegetació ponentina i anar descobrint diferents maneres de representar-la en els meus dissenys. Actualment estic coent a foc lent una col·lecció de roba per a esdeveniments amb els estampats de Sempreviva. 

L.Q. - Què vol dir el nom de Sempreviva?
D.G. - Sempreviva és una flor que creix entre roques i en zones àrides del terme. És una flor supervivent que roman immutable en el temps. Sempreviva és la representació de la meua identitat i la de la marca. 

L.Q. - Representar la vegetació ponentina en les teues peces és un valor afegit per arribar a la gent? 
D.G. - El paisatge forma part de la nostra identitat i el disseny d'una peça de roba ha de connectar amb la persona. Aquests estampats em permeten connectar amb el públic perquè amb el que és familiar, t'hi sents còmode.

L.Q. - Treballes sola en el projecte, ets una dissenyadora totterreny.
D.G. - M'agrada ser partícip de tot el procés de la peça, des del disseny fins a la confecció. El mercat ens demana que siguem ràpides i polivalents, però amb Sempreviva no tinc pressa perquè vull expressar tot el que realment sento.

L.Q. - Com és el teu procés creatiu? 
D.G. - M'inspiro en la vegetació de casa nostra, però sempre vaig acompanyada del llibre Itineraris botànics per les terres de Lleida, de Pagès Editors, per acabar de conèixer millor la planta. Un cop tinc aquesta informació, començo a treballar amb els colors i les formes, i llavors creo l'estampat. Intento crear una gamma de colors afí al nostre paisatge, perquè no només és la planta, sinó també les tonalitats que l'envolten. Sobretot busco això, proximitat, i més ara en temps de Covid-19, que cal apostar pel consum local i responsable.

L.Q. - Quina tècnica utilitzes per al disseny tèxtil?
D.G. - L'aquarel·la és la meva tècnica preferida, però vull explorar les diferents tècniques de creació digital perquè en les empreses demanen rapidesa, i les aquarel·les requereixen temps.

L.Q. - Has decidit utilitzar Instagram per donar-te a conèixer.
D.G. - Instagram funciona molt bé perquè és una plataforma que arriba a moltíssima gent. És una xarxa social molt visual que em permet exposar els dissenys i, a més, interactuar amb el públic.

L.Q. - És possible vestir de forma sostenible?
D.G. - Quan vaig començar a estudiar defensava els teixits naturals però vaig anar veient que la sostenibilitat no resta només en els materials, sinó també amb una producció responsable social i mediambiental. Si tota la roba del món s'hagués de produir amb fibres naturals i plantacions de matèria per tints naturals, no quedaria espai per al conreu d'aliments. Per mi, una peça sostenible és aquella que té, a part de materials de qualitat, un disseny que connecta emocionalment amb la usuària, que farà el possible per conservar-la força temps.