LAURA QUINTANA - Actriu, escriptora i cantant. En quin moment t'endinses en el món de l'art?
CARLA FONT - La meva mare té por escènica i va decidir inscriure'm a l'Aula de Teatre de Lleida i a l'Orfeó Lleidatà quan tan sols tenia tres anys per evitar que em passés el mateix. Vaig estar molts anys compaginant els estudis musicals amb el teatre, fins que amb divuit anys vaig marxar a Girona per estudiar arts escèniques.
L.Q. - La pandèmia de la Covid-19 ha colpejat directament el sector cultural, però tu t'has revifat i has iniciat un projecte musical.
C.F. - A diferència del teatre, que requereix creació col·lectiva, amb el confinament he pogut gaudir de mi mateixa i fluir amb la música. El mes d'abril de 2020 vaig publicar Empezar, el primer single d'un àlbum que constarà de sis cançons. De moment n'he publicat unes altres dos; Estimar-te així, que va sortir al setembre, i Vindreu, publicada aquest mateix any 2021.
L.Q. - Amb tot això, dius que vas tenir la sort de topar amb algú que va creure amb tu i et va produir la primera cançó, Empezar.
C.F. - El meu germà és molt amic de l'Arnau Moreno, cantant de Lleida conegut com a Emlan, i va enviar-li un vídeo d'una de les meves versions. Sorprenentment, va agradar-li i em va oferir gravar en un estudi. L'Arnau em va animar a fer el primer pas amb Empezar, però la resta de cançons estan produïdes per un amic meu, en Joan Balcells.
L.Q. - Quin és el teu procés creatiu?
C.F. - Totes les cançons que escric són cartes a persones que han passat per la meva vida. M'agrada analitzar les relacions que tinc amb el meu cercle més proper, que són persones plenes de vida que m'inspiren. De fet, en moltes ocasions penso en els meus éssers estimats i m'agradaria dedicar-los unes paraules, però m'ho guardo i ho escric en un grup de WhatsApp on només estic jo. No segueixo una tècnica concreta, acostumo a tenir molt material desordenat en aquest grup i després l'ordeno i busco la melodia.
L.Q. - Què és la música per a tu?
C.F. - És una forma de comunicar-me amb mi mateixa i amb les persones que estimo. És el canal que tinc per comunicar-me i per expressar tot allò que no soc capaç de dir parlant.
L.Q. - Aquest març has estat becada per la Xarxa de Cases de la Música. En què consisteix aquesta beca?
C.F. - Són les beques del Programa de Suport a la Creació Musical. En el meu cas, he estat seleccionada per fer un directe a Lleida i comptar amb l'ajuda d'un productor per preparar-lo.
L.Q. - Tens previst algun altre directe?
C.F. - Sí, aquest octubre vaig endur-me el primer premi del Murfònic, que em permet actuar al festival BarnaSants. De fet, al Murfònic va ser la primera vegada que vaig cantar les meves cançons; sempre havia fet versions. També tinc dues actuacions pactades a Lleida, però encara no hi ha data.
L.Q. - Tot just comences a donar-te a conèixer, però creus que podries arribar a viure de la música?
C.F. - Soc conscient que segurament no podré viure de la música, o si més no hauré de picar molta pedra per aconseguir-ho. Quan acabi els estudis d'arts escèniques, m'agradaria fer un màster en pedagogia perquè l'educació és una professió que sempre m'ha cridat l'atenció. Així doncs, vull trobar l'equilibri entre ensenyar i actuar. Ara bé, tant de bo un dia pugui viure del món artístic, però la situació és molt precària i cal tocar de peus a terra. No soc covard, només prioritzo l'estabilitat.
L.Q. - L'escena musical viu un boom de joves cantants. Creus que pot ser un obstacle?
C.F. - És cert que amb Instagram ha canviat la indústria musical. Ara és molt més fàcil fer arribar la teva música a la gent, però existeix el perill que no es valori perquè la societat està sobreestimulada i passen els vídeos com si res. A Lleida hi ha una generació jove molt diversa que puja amb moltes ganes, però això no em frena perquè cadascú té el seu estil i, a més, no participem en una cursa.
