Miquel Andreu - L'any 2025 acabava el contracte de la recollida amb l'empresa concessionària i, amb el nou, es va apostar per generalitzar el nou sistema a tota la comarca. Què va portar a aquesta decisió?
Jaume Setó - Al passat mandat, que jo era president del Consell i encara estàvem dins aquell contracte, des d'algun partit polític se'm va apretar molt que volien el porta a porta. L'altre motiu és que, tret d'algun poble, els nivells de reciclatge eren molt baixos. I només calia fer un tomb per la comarca per veure que moltes illes de contenidors eren una porqueria; sobreeixides, contenidors amb tot tipus de residus barrejats... La llei, a més, també ens obliga a fer una recollida d'alta eficiència, i això podien ser els contenidors tancats, que en una comarca com la nostra no és viable econòmicament, o el porta a porta. Hi ha més de 500 municipis de Catalunya que el fan, no és un invent que ens haguem tret de la màniga.
M.A. - "Farem nosaltres la feina i pagarem més", es queixen alguns.
J.S. - És una reacció fàcil. Tothom ha de ser responsable del país que tenim. Trobar-se bosses de brossa per les cantonades i tot d'ampolles de plàstic a les cunetes no ho hauríem de permetre. Per desgràcia, si no tenim algú que ens controli una mica, no funcionem.
M.A. - Sense canviar de model, es pagaria encara més?
J.S. - Sí, perquè el cànon puja, i també hi ha l'impost de gasos contaminants. Com més brossa entrem al gris, al rebuig, més cànon paguem. En canvi, si reciclem bé, tenim el retorn del plàstic, el retorn del cartró, el retorn del vidre... Aquests retorns sempre hi han sigut, però fins ara eren irrisoris. Clar, si un 60-70% del que generes és rebuig, tot això és cànon que paguem (i que puja exponencialment) i no hi ha retorn. Si tens més retorn, en canvi, pot repercutir a la gent, i t'estalvies molt cànon. Mira, a casa meva per exemple, en un mes potser només hem hagut de treure el cubell de rebuig quatre vegades; ahir ens tocava i no el vam treure, no n'havíem generat prou encara i podíem passar una setmana més. Això és el que va al gris i paga cànon, i es redueix molt.
M.A. - Haver d'anar casa per casa sí que deu suposar més personal i més vehicles.
J.S. - Sí, l'empresa ha d'assumir l'increment de recursos, està dins del contracte. Tornant al rebuig, una cosa molt important que hem fet és haver implantat els contenidors de roba usada. Sovint anava al rebuig, i pesa molt, i amb els contenidors de roba usada, a més de col·laborar amb una empresa d'inserció social i donar-li una segona vida, evitem que vagi al contenidor del rebuig.
M.A. - L'any 2019 es va ampliar l'abocador comarcal de les Borges, amb la idea que durés 10 anys més. Amb el porta a porta durarà més?
J.S. - Sí, i crec que molt. Ja n'ha baixat el seu ús, i ara quan tota la comarca faci porta a porta, baixarà moltíssim. A part, l'Agència Catalana de Residus el que vol fer és tancar-los i concentrar-ho tot en uns pocs. El de la Granadella, que ara fem anar molt poc, ja el volien tancar.
M.A. - Quina valoració feu de l'experiència del porta a porta als pobles que ja el fan, entre els quals el vostre, la Floresta?
J.S. - Positiva, i la majoria de gent del poble ho fa bé, tot i que sempre hi ha qui incompleix. La gent, en general, està contenta. Sí que has d'estar pendent del calendari, però escolta, és fàcil. Que et vinguin a buscar la brossa a casa per un cost d'entre 120€ o 200€ segons el poble (tot i que el Consell cobra el mateix a tots, un tant per habitant) és còmode. I de brossa se'n genera molta, eh, no en som conscients.
M.A. - Una de les coses que hi ha sobre la taula és pagar cadascú pel que genera, la taxa justa. Això és factible?
J.S. - Sí, i a algun lloc ja ho fan, però és molt complicat, necessites una base de dades molt potent i personal al darrere, i de moment tenim la gent que tenim. Funciona amb un xip que hi ha als cubells i els que els recullen ho registren amb una polsera. Una manera de començar seria premiant d'alguna manera els que van a la deixalleria, fer un incentiu. La idea és anar cap a la taxa justa, sí, ho tenim al cap. Ara quan tots els pobles facin porta a porta ja tindrem una base de dades per començar-ho a treballar.
M.A. - Les Borges té l'especificitat de la dimensió i els blocs de pisos.
J.S. - Més que la dimensió, el repte són els blocs de pisos. En aquest país no s'han preparat per a la brossa, s'han fet com s'han fet, aprofitant el màxim per a habitatges i locals comercials. Hi ha llocs que han optat per un contenidor col·lectiu dins del bloc, però si tens un veí una mica deixat i ho barreja tot, pagarà tot el bloc. Ara, de fet, també paga tota la població pel qui ho barreja tot, però és més difícil de controlar. En canvi, amb el teu cubell, si els que recullen detecten que un dia no has deixat el que toca, et deixen l'adhesiu i espavil.
M.A. - Algun missatge final pels lectors, sobretot els de les Borges, que començaran ara?
J.S. - Que estiguin tranquils, que la cosa és fàcil i tothom ho sap fer. La gent s'espanta, "oh, i si ve un gat?". Està tot pensat, ja et dic, no és una cosa que s'hagi inventat fa 15 dies, sinó que fa molts anys que altres poblacions de Catalunya. Els padrins ja havien reciclat tota la vida. Molts envasos, això sí, es retornaven a la botiga. En això hauríem d'apretar les grans cadenes, que no venguin tant plàstic. No pot ser que tinguem el planeta tan brut com el tenim.
