LAURA QUINTANA - En quin moment vas decidir treballar de socorrista?
JOAN VISA - Amb 16 anys m'encarregava del manteniment de les piscines de Llardecans i, ja amb 18 anys, que és quan es pot començar a exercir de socorrista, vaig decidir inscriure'm al curset de socorrisme aquàtic. A més, a casa tenim terres i durant l'any m'agrada dedicar-me plenament als meus olivers i a l'estiu, que baixa la feina, puc combinar el camp amb la piscina.

L.Q. - Quin procés s'ha de seguir per aconseguir el carnet de socorrista?
J.V. - Ha canviat molt. Abans es podia ser socorrista amb un curset de caps de setmana durant tres mesos i ara demanen un cicle formatiu de més de 1.000 hores. Fa deu anys, quan vaig inscriure'm al curset de socorrisme, ens demanaven aprovar amb un 7 els exàmens teòrics de reanimació, primers auxilis i salvament teòric. A més, havíem de superar les proves físiques, que consistien a fer apnea, nedar uns metres en un cert temps i simular un salvament.

L.Q. - Amb la incorporació dels cicles formatius, moltes piscines catalanes pateixen per falta de socorristes.
J.V. - Sí, és cert que amb els cicles formatius et poden formar millor, però poca gent està disposada a pagar i estudiar tantes hores per treballar només els mesos d'estiu. Moltes places s'estan cobrint amb socorristes d'altres comunitats autònomes, com Andalusia o, fins i tot, amb argentins.

L.Q. - Com valores que les piscines més petites puguin treballar amb monitors i monitores de lleure com a socorristes?
J.V. - Crec que els monitors de lleure no estan capacitats per fer de socorristes. Sovint, en els cursos de monitor de lleure no treballen en profunditat els primers auxilis ni el salvament aquàtic, que és bàsic. En tot cas, trobo bé que treballin en una piscina, però haurien de fer-ho acompanyats per un socorrista titulat.

L.Q. - Quines són les tasques d'un socorrista?
J.V. - El socorrista fa molt més que vigilar els usuaris de la piscina perquè no pateixin cap accident, sinó que també ens encarreguem del compliment de les normes dins les instal·lacions, atenem els usuaris i, fins i tot, en el meu cas, tanco i obro les piscines.

L.Q. - És important comptar amb unes bones qualitats físiques, però la psicologia també juga un paper fonamental en aquesta feina?
J.V. - Sí, les qualitats psicològiques d'un socorrista també són molt importants. Estem exposats durant moltes hores al sol i a la calor mentre hem d'estar molt atents a la piscina. Pot semblar una feina molt monòtona i avorrida, però en el moment en què es produeix un accident cal actuar en mil·lèsimes de segon. Així doncs, aquesta feina també requereix certa tolerància a la pressió i a l'estrès. D'altra banda, és fonamental tenir bones habilitats socials i ser amable i empàtic amb els usuaris.

L.Q. - Quins són els passos que cal seguir quan hi ha un accident?
J.V. - Primer cal mantenir la calma i anar ràpidament a la recerca de la víctima. És imprescindible que es truqui a l'ambulància i que es doni totes les dades, sobretot la localització i el motiu de la trucada. Com a socorristes, fem les accions de salvament fins que arriba l'ambulància.

L.Q. - Has hagut de llançar-te a l'aigua per rescatar algú?
J.V. - Afortunadament mai he patit un ofegament. He tingut un parell d'ensurts. Recordo una nena d'Almatret que portava els maneguets desinflats i en llançar-se a l'aigua els va perdre. Si estàs atent, realment pots actuar ràpidament. A més, a les piscines petites ja saps com actua cada persona i, per tant, cap a quina direcció has de vigilar més.

L.Q. - Fa molts anys que treballes per a piscines de pobles petits. Estaries disposat a treballar en piscines de grans ciutats?
J.V. - Vaig treballar a les piscines municipals de Pardinyes, a Lleida, durant dos divendres i no hi tornaria. És un altre món, la gent no té cap mena de respecte cap als socorristes. Semblava més un vigilant de seguretat que un socorrista. En canvi, la gent dels pobles no busca problemes perquè tothom es coneix i es crea un vincle de confiança.