LAURA QUINTANA - Com sorgeix el projecte 'Els artistes van amb tractor'?
SARA BOLDÚ - El món de la imatge forma part de la meva vida laboral i lúdica. Quan acabo la meva jornada laboral segueixo alimentant la meva creativitat. L'any 2018 vaig decidir comprar un dron amb el propòsit de posar en marxa un projecte fotogràfic i audiovisual a vista d'ocell. D'altra banda, tenint present que segueixo molt vinculada a les Garrigues, vaig pensar a centrar-lo en la nostra comarca. Al poble estem envoltats de camps, de tractors i pagesos que a vista d'ocell ofereixen uns dibuixos espectaculars.
L.Q. - En alçar per primera vegada el dron ja sabies que et trobaries aquests dibuixos sobre la terra?
S.B. - No, no era conscient de la imatge que em trobaria. Moltes de les primeres fotografies van ser fortuïtes, de l'observació i la curiositat. De fet, una de les primeres imatges és la de la famosa trena que dibuixa un pagès dels Omellons amb el seu tractor. En aquest moment vaig tenir-ho molt clar i vaig decidir apostar per aquest projecte. Ara bé, el factor sorpresa sempre hi és perquè, fins que no aixeques el dron, no saps què et trobaràs.
L.Q. - Per què aquest títol?
S.B. - La perspectiva zenital permet veure la terra com un llenç en què el pagès és l'artista que mou el pinzell. Els pagesos i pageses donen forma a la terra, dibuixen sobre ella. La feina del pagès no està prou valorada i amb aquest projecte vull agrair i realçar la feina que fan. A més, el fet d'elevar la pagesia a la categoria d'art també és gratificant per a ells. Ells no es consideren artistes; passen fred amb les boires d'hivern i suen i acaben bruts amb les calors intenses d'estiu, però realment la pagesia també pot esdevenir art.
L.Q. - A més, has parlat amb ells i els has donat veu a través d'entrevistes en format audiovisual.
S.B. - Sí, el dron és una visió llunyana i les entrevistes són el complement perfecte per conèixer-los i saber quines són les seves inquietuds. Molts d'ells no els coneixia abans de fotografiar-los.
L.Q. - Cap fotografia ha estat planificada?
S.B. - Hi ha algunes que sí, com les de l'època de collita de raïm. A vegades és necessari contactar amb l'agricultor i concretar un dia per trobar-se i treballar perquè hi ha feines que es fan en uns dies concrets del calendari.
L.Q. - Visualment, amb quina època i feina has gaudit més?
S.B. - Amb la primavera perquè és una explosió de colors. I pel que fa a la feina del pagès, la llaurada permet fotografiar aquestes imatges amb dibuixos sobre la terra que tant han agradat. Ara bé, he volgut fotografies de les Garrigues durant tot un any amb l'objectiu de veure com canvia la terra i la feina amb les diferents estacions.
L.Q. - Finalment has decidit anar més enllà de les Garrigues.
S.B. - El projecte principalment va centrar-se en les Garrigues. Però vaig veure la necessitat de continuar explorant la terra i, per tant, altres indrets. Per exemple, he inclòs imatges dels costers de vinya vella del Priorat perquè m'ha cridat l'atenció com llauren amb mules. També he fotografiat al Delta i a Andalusia, cada indret té les seves peculiaritats. El projecte va néixer a les Garrigues, però ara em paro amb el cotxe i el meu dron allà on puc trobar coses interessants. La pagesia no té fi.
L.Q. - Aquestes fotografies, junt amb les de les Garrigues, es podran veure en 30 municipis catalans fins al juny del 2022.
S.B. - Sí, les diputacions de les quatre províncies catalanes han organitzat una mostra fotogràfica amb les meves imatges per posar en valor la feina del camp. L'exposició tindrà una durada de tres mesos en cada província. A les Garrigues s'exposarà a Almatret, Llardecans, Torrebesses, Granyena i Alcanó.
L.Q. - Personalment, què ha suposat per a tu aquest projecte?
S.B. - Ha estat el meu primer projecte fotogràfic i he al·lucinat amb l'acollida que ha rebut. He pogut conèixer molt millor la comarca i la seva gent. A més, he gaudit veient els paisatges des d'una altra perspectiva que visualment impacta.
