XAVIER FRANCH - Quan comença la teva relació amb el món de l'esplai i el lleure?
XAVI NUS - De nen, amb l'Esplai Apassomi de les Borges Blanques, amb les colònies de l'any 1991. Anava a l'escola a Borges, hi havia alguns companys que anaven a l'esplai durant el curs i jo vaig decidir apuntar-me a les colònies. La meva mare explica que, al baixar de l'autocar, el primer que vaig dir va ser: "L'any que ve hi vull tornar".
X.F. - I hi vas tornar l'any següent, i a poc a poc t'hi vas anar vinculant més i més.
X.V. - Sí, vaig tornar l'any següent a anar de colònies. Després vaig estar vinculat a algunes activitats que feien a la Parròquia. I l'any 2000, la responsable de l'esplai Apassomi, la Montse Planella, que buscava monitors, em va fer l'enredada més gran que m'han fet a la vida. Vaig fer dos carreres en paral·lel: els estudis d'Enginyeria aeronàutica, que estava fent en aquell moment, i monitor a l'esplai i a les colònies. I això m'ha portat fins ara, perquè ara a principis d'agost marxo amb els campaments de l'Apassomi a fer de cuiner.
X.F. - El món del lleure s'ha acabat convertint també en la teva professió.
X.V. - Sí, no va ser conscient, m'hi vaig acabar trobant. Vaig fer de tècnic de joventut a l'Ajuntament de les Borges i després vaig coordinar els cursos de monitors i directors de la Fundació Verge Blanca. Aquí és on comença el lligam més professional amb el sector.
X.F. - Actualment treballes per a la Fundació Pere Tarrés i ets president del MCECC. Quins objectius té aquesta entitat?
X.V. - El MCECC és una agrupació d'uns 200 centres d'esplai de Catalunya, Mallorca, Menorca i Andorra, i el que fem és acompanyar la tasca dels monitors i monitores, més de 4.000, que fan activitats per a uns 25.000 infants, durant el curs i a l'estiu. Intentem fer-los la vida més fàcil en temes de gestió perquè ells es dediquin al que és important: la feina educativa amb els infants i joves.
X.F. - Quina importància té l'esplai Apassomi per al poble i les Garrigues?
X.V. - És l'única entitat de lleure que hi ha a les Borges. És un element cohesionador de tots els infants i és un punt de trobada. Les activitats són un espai de socialització, i a les colònies marxen fora de casa, i guanyaran autonomia, aprendran a superar reptes. Tant en aquesta etapa d'infants com en l'etapa de monitors, els aprenentatges que adquireixen són molt importants. Jo, si fos metge, receptaria als infants que participessin en l'esplai. Si ja són grans, que es vinculin fent de voluntaris en aquestes entitats.
X.F. - Té particularitats el lleure en el món rural respecte al món urbà?
X.V. - Cada esplai és diferent. Sí que hi ha diferències, a vegades, en la vinculació dels monitors. Si marxen fora potser és el moment en què els perdem. Normalment, però, si superen aquest moment vital, és més fàcil mantindre'ls més temps. Per contra, en les ciutats, el moment de trencament sol ser quan van d'Erasmus o acaben la carrera. Al món rural també és més fàcil el treball en xarxa amb altres òrgans o amb les administracions, en facilitar equipaments.
X.F. - El lleure és un dret o un luxe?
X.V. - La Convenció Universal dels Infants parla del "dret al lleure" i a més reivindiquem un lleure que és aprenentatge. Actualment, no tots els infants estan participant en activitats de lleure. Hi ha estudis que calculen les hores d'aprenentatge en l'any que perden els nens i nenes que no fan activitats més enllà de l'escola. També el moviment Educació 360, que vol donar continuïtat a l'escola i donar valor educatiu a les activitats fora del centre. Tot això pot anar ajudant a posar el focus en aquest dret al lleure. Des del MCECC i la Fundació Pere Tarrés hem creat un seguit de beques i programes perquè ningú es quedi fora per motius econòmics.
X.F. - Estiu és sinònim de colònies i campaments. Quines previsions teniu?
X.V. - Estem contents perquè s'ha pogut tornar als números d'infants inscrits el 2019. La gent en tenia ganes, per tant, estem contents. Reivindiquem que s'han de poder mantenir obertes les activitats de lleure perquè són necessàries per als infants. Ells també tenen dret a comptar amb aquests espais d'aprenentatge i d'oci, com la resta de la població.
