XAVIER FRANCH - Quines tasques té una tècnica de comunicació i sensibilització?
ANNA MATEUS - M'encarrego, sobretot, de les xarxes socials i d'explicar històries. Amb la intenció de sortir més al carrer, que és on se't veu. El que passa també és que a Lleida, per exemple, les coses que passen queden entre el carrer Tallada, plaça del Dipòsit i el començament de Cavallers, una mica amagades.
X.F. - Fas activitats presencials també?
A.M. - Sí, hem fet tallers a instituts i vam estar, per exemple, a l'institut de la Granadella amb un taller antirumors. Per a nosaltres va ser molt interessant.
X.F. - De què anava el taller?
A.M. - Parlem de mentides sobre les migracions. En un moment en què hi ha discursos d'odi que guanyen pes als mitjans, que guanyen pes a nivell social, aquest taller ens l'han demanat moltíssim.
X.F. - Treballeu en altres pobles?
A.M. - L'existència de les Càritas parroquials fa que el voluntariat d'arreu conegui la seva pròpia realitat. Que hi hagi algú que viu, que veu, que sent, que percep el que està passant al seu voltant acaba fent que les respostes acabin sent personalitzades. El que passa a Juneda és una història, el que passa a les Borges és una altra història, el que passa a Torregrossa n'és una altra. El voluntariat és la base perquè tot això funcioni en un territori tan ampli. Nosaltres els donem suport logístic o informatiu.
X.F. - Tu també fas voluntariat pel teu compte. Un dels projectes, el podcast 'arRelats'.
A.M. - Tinc la sort o el privilegi de tenir temps i de poder-lo invertir. Un dia vaig veure a les xarxes d'Arrels-Sant Ignasi que començaven un podcast, així que vaig escriure'ls per si necessitaven gent. Em fa molta ràbia allò de ser la veu dels sense veu. Perquè tothom té veu. En lloc de ser tu la veu, posa-li un micro davant.
X.F. - Com us organitzeu?
A.M. - Els participants de la comunitat terapèutica d'Arrels fan el taller. Durant un mes es prepara, ho assagem i, llavors, anem un dia a l'estudi a gravar-ho.
X.F. - També has col·laborat en l'acollida i acompanyament de persones temporeres.
M.M. - Sí, l'any passat vaig treballar al Pavelló, quan les entitats socials van posar-se a col·laborar amb l'Ajuntament, encara que es considerés que no era ni el model ni la imatge desitjada, però calia fer-hi alguna cosa. Vam tenir un suport molt gran del voluntariat
X.F. - I enguany?
A.M. - Es va obrir a la parròquia de Sant Ignasi un petit refugi d'onze places fins que al juny van obrir el pavelló de la Fira. Què són onze? L'any passat es van comptar 200 persones dormint al carrer al Centre Històric, si no m'equivoco. Les onze places són onze cares, onze noms, onze històries. Apropar-te a l'altre conscient que cadascú és persona i que, al final, existim perquè ens relacionem.
X.F. - Onze places que són onze vides.
A.M. - Després vaig descobrir que això tenia un nom: rostredat. Quan poses cara a l'altre, ja no pots restar indiferent. Caiem molt en l'homogeneïtzació. Arriben els temporers i són una massa homogènia. Doncs no, perquè també hi ha dones, per exemple. En el moment en què homogeneïtzes caus en la temptació de deshumanitzar-los o de desresponsabilitzar-te.
X.F. - El voluntariat pot ser despolititzat?
A.M. - Quin sentit té anar a fer un voluntariat si no pots mirar l'altre a la cara? Si no pots apropar-te a una realitat aparentment complexa i acabar canviant la mirada i que et faci qüestionar coses? Donar el temps és el més valuós a totes les causes que tu consideris justes i nobles.
X.F. - Com vius l'encaix entre la comunicació, d'on vens, i l'acció social?
A.M. - Sempre m'havia agradat molt escriure. Quan comences periodisme et veus escrivint grans històries i a poc a poc et desencantes. Si et carregues el món a l'esquena, t'esllomes. Llavors, què hi ha a les meves mans? El mossèn de la casa de colònies on vaig de monitora diu: "El món, a mi, em fa molt mal. Net no el podré tindre, però a la meva rajola, almenys, que ningú tingui res a retreure'm". Una mica des d'aquí visc. El social permet actuar a la teva rajola, fer petits canvis. Acompanyar cadascú fins on vulgui i, després, buscar la manera que el que fem es pugui saber.
