XAVIER FRANCH - Quant temps fa que ets bombera voluntària?
MONTSE MASIP - Fa poc. Soc de la promoció del 2016, i ens van nomenar el 2019. Quan hi va haver l'incendi de la Ribera d'Ebre i les Garrigues [juny del 2019] encara no podíem actuar. Ens van nomenar a finals de juny.
X.F. - El procés es va allargar?
M.M. - La nostra promoció va ser la primera que va entrar amb un procés d'oposicions. Vam fer proves teòriques, físiques i després el curs, que fèiem mentre estàvem treballant. Per acabar, pràctiques a parcs de bombers funcionaris, en el nostre cas a Lleida. Vam fer la mateixa formació que els bombers professionals, però sense fer-la diàriament, perquè entre setmana treballàvem.
X.F. - Sempre fas de voluntària al parc de la Granadella?
M.M. - Sí, algun cop he anat a reforçar en algun parc de voluntaris si fa falta gent, però sempre estic aquí.
X.F. - Què et va fer decidir a fer-te bombera voluntària?
M.M. - A mi sempre m'havia agradat aquest món. A la família, a casa, sempre havia fet de tot, perquè mon pare era pagès i teníem granja. Veus que comparteixes la natura, m'agradava, i també tenia la visió dels Bombers de la Granadella. Sabies que hi eren, però no ho coneixies de prop. Recordo també l'incendi del 1994, que pujava de Margalef i s'apropava a Bovera. Em va sobtar molt. Vaig començar a veure moviment de bombers, que s'estava cremant el terme, el bosc, i tu no podies fer-hi res. Jo pensava que m'agradaria anar-hi.
X.F. - Tenies coneguts que fossin bombers o bomberes?
M.M. - No, m'hi vaig apuntar i no coneixia ningú. A poc a poc vas entrant-hi i et vas envoltant de gent que té el mateix interès. Vam fer l'examen i vaig anar coneixent gent no només d'aquí, sinó de tota Catalunya. També em va sorprendre el nombre de dones. Déu n'hi do, les que ens hi vam presentar.
X.F. - Sou moltes?
M.M. - N'hi ha poques, però, des que estic dins, ara n'hi ha moltes més. Quan vaig entrar al curs per ser voluntàries, érem sis en tota la província de Lleida. I de totes les que vam passar el procés, vam ser 19, de 198 candidats a tota Catalunya. Entre les unes i les altres vas fent pinya. Això és positiu, perquè veus que hi ha moltes ganes, cosa que abans no veies. Gràcies a les xarxes socials i internet també es potencia la informació, i cada vegada som més.
X.F. - Has valorat fer oposicions?
M.M. - Sí, la intenció hi és. Jo ara mateix treballo com a funcionària de presons, però si pogués ser la meva feina... Tinc una feina que em permet venir a fer guàrdies, a fer pràctiques, el que sigui. Bombera ja ho soc, però aquí ara vinc quan puc.
X.F. - Quines necessitats teniu al Parc de Bombers Voluntaris de la Granadella?
M.M. - Falten materials. Tenim vehicles que estan envellits. Potser algun dia sortirem i ens hauran de vindre a buscar a nosaltres. De camió amb bomba antiincendis només en tenim un. Tenim la sort de ser bastant gent al parc i podríem fer diverses sortides, però no podem, perquè només tenim un vehicle per fer sortides forestals. Vam estar a l'incendi de Santa Coloma de Queralt, per exemple, i va quedar tota la zona de les Garrigues Altes descoberta.
X.F. - Quantes persones sou al parc?
M.M. - Ara, 21. Si hi hagués un altre vehicle, podria haver-hi més gent de guàrdia i fer més sortides. Un es podria quedar al parc i l'altre podria sortir a focs. Estem en una zona complicada, molt boscosa, dificultosa per accedir depèn d'on, i els parcs de funcionaris més propers són els de Lleida o Ascó. Si no pots donar servei a la teva zona, et sap greu.
X.F. - Parlem de la teva altra passió. Competeixes en ciclisme de muntanya!
M.M. - Sempre he anat amb bici. Una de les primeres curses que vaig fer va ser aquí, la Cursa de l'Oli de la Granadella. He anat fent i, vulguis o no, t'animes a competir. Ara, amb el Track Team de Bellpuig.
X.F. - Per on acostumes a entrenar?
M.M. - Aquí, a les Garrigues Altes. No t'acabes mai els camins. Hi ha moltes valls i desnivell i sempre puges i baixes.
