Xavier Franch - Quan vas començar a fer teatre? 
Mariàngels López - Vaig començar als quatre anys, a l'Aula de Teatre de Lleida. A partir de llavors no he parat de fer-ne. Bé, menteixo. Quan vaig acabar batxillerat em vaig plantejar ser actriu, però vaig tenir dubtes, i vaig optar per la biologia. A segon de carrera havia deixat el teatre del tot, però vaig notar que havia de tornar-hi. Em vaig començar a apuntar a tallers i quan vaig acabar la carrera vaig dir: "M'agrada la biologia però vull ser actriu". Vaig començar el cicle superior d'Art Dramàtic a l'Aula de Teatre de Lleida i vaig tenir la necessitat de viure del teatre. És difícil, però vaig pensar que, si no ho feia llavors, ja no ho faria. 

X.F. - Has fet d'actriu i de professora?  
M.L. - He fet classes de teatre per a infants a l'Aula de Teatre, i contractada per l'Aula també anava a Sunyer. Al Casino que tenen, amb una sala de teatre bastant xula. És un poble petit amb un espai molt interessant. I són un amor, els nens i nenes de Sunyer. Tenien molta motivació!

X.F. - Quan apareixen Les Cícliques?  
M.L. - Vam acabar Art Dramàtic i un any després, el 8-M del 2019, ens vam ajuntar unes quantes amigues del cicle per fer una performance a la plaça Sant Joan de Lleida. A partir d'aquell dia vam decidir que funcionàvem. I ens vam unir com a companyia. Vam transformar la performance en una peça de microteatre corporal de 25 minuts: Ofec. Des de llavors, el projecte ha anat rodant.

X.F. - S'ha pogut veure força, oi?   
M.L. - Sí, Déu-n'hi-do, tot i que ens va agafar la Covid-19. Hem anat fent diferents bolos per ser que estem en una època complicada. A les Garrigues, a les Borges Blanques i a la Granadella. 

X.F. - Per què aposteu pel teatre corporal?   
M.L. - Quan vam decidir fer una performance el 8-M vam decidir que havia de ser una acció corporal, perquè és un llenguatge que arriba a molta més gent. És un llenguatge molt universal, el cos, i ens agradava molt la poètica dels cossos a escena. Ens motivava molt a totes. Transmetre sense paraules és un risc, però a nosaltres ens va omplir molt. Era el nostre llenguatge i al nou espectacle que hem fet, Tabula, vam decidir continuar amb aquest llenguatge.

X.F. - Tot i que amb novetats, perquè no esteu soles sobre l'escenari.    
M.L. - Sí, gràcies a la directora de l'obra, la Julieta Gascón. Ella és titellaire i ens va proposar d'incorporar-hi un titella. 

X.F. - Com es va materialitzar?   
M.L. - Teníem molt clar que havia de ser més o menys gran, i de forma humana, tot i que bastant andrògina, que no tingués sexe i que no tingués rostre, perquè Tabula també juga amb això, amb el tema de la identitat. La Julieta  ens va palar d'Ilaria Comisso, una constructora d'Itàlia de qui tenia molt bones referències. Li vam explicar de viva veu com el volíem, i ella va donar forma a la nostra idea. Va ser un procés creatiu a distància, però molt constant. Ens vam entendre molt bé i va captar molt bé el llenguatge de la companyia.

X.F. - Buscàveu figures tècniques específiques per a l'espectacle?   
M.L. - Vam néixer un 8-M i Tabula està tot creat per dones. Tant la constructora de titelles, la productora musical, la dissenyadora de llums, el vestuari, que ens encanta, a càrrec de l'Oga Cuito, de Sunyer, la directora, actrius... Totes som dones! Ho tenim molt en compte això, tot i que no és fàcil. Per exemple, costa molt trobar tècniques d'escena dones al món del teatre. Només en coneixem una, la Marta Vilella, i vam dir: ha de ser ella. 

X.F. - Recentment heu estrenat a Tàrrega.   
M.L. - Vam estar dins el programa de Suport a la creació de FiraTàrrega. Vam fer assajos oberts, vam poder establir contactes i rebre feedback sobre l'obra. I, finalment, estrenar. Vam parir l'últim dia, amb un bombo enorme. I és després d'un projecte enorme, perquè Tabula va començar abans de la Covid-19. Els altres dies de la Fira vam poder fer xarxa amb altres artistes i productors. A més de l'estrena, cal fer tot de feina d'oficina: saber parlar, vendre el teu espectacle per actuar a tots els llocs on sigui possible. 

X.F. - 'Tabula' es veurà a les Garrigues?
M.L. - Segur, segur! Tan aviat com tinguem dates us les passarem!