MIQUEL ANDREU - A diferència dels cantants i els guitarres, la bateria i el baix acostumen a quedar més en segona fila, no capten tant l'atenció del públic, no?
JOSEP PAGÈS - Suposo que per això també ho vaig triar [riu], em trobo molt còmode amb aquest paper secundari, la veritat. Per ser cantant ho has de portar molt a dins, has de tindre una actitud especial.
M.A. - En canvi, bateria i baix són fonamentals en un grup.
J.P. - En són el batec, la pulsació, la batuta, i sobretot el baix; per mi, un assaig sense baix és una merda, em falta mitja banda.
M.A. - Un es pot imaginar un assaig d'un guitarrista a casa, abans d'ajuntar-se amb el grup, però com és l'assaig d'un bateria en solitari?
J.P. - Molt avorrit [riu]. Vinc al local, trec la cançó, em poso els cascos o la cançó a tot drap, el metrònom i au. Últimament m'apunto les partitures, que fins ara tirava de memòria, però ara ja em comença a fallar.
M.A. - Actualment, toques amb quatre grups. Ara que es van recuperant els concerts, se't complica l'agenda?
J.P. - Aquest octubre el tinc pleníssim, se m'ha ajuntat tot! El dia 2 vam tocar amb EnZeL al Biloba de Lleida, el dia 7 vam gravar amb Javier Sólo als concerts de Radio 3, a Madrid, el dia 15 toquem amb Dona Llop a Saragossa, el dia 16 a les Borges i el dia 26 a Palma.
M.A. - Amb les xarxes socials, gravar un disc continua sent una fita per als grups, et posiciona, o ja no és tan important?
J.P. - Gravar un disc t'obre la possibilitat de promocionar, de tindre un producte perquè algú te'l mogui, o moure'l tu mateix, però també és cert que amb la immediatesa de les xarxes hi ha molta més música, tothom té accés a tot, et fas llistes, picoteges, s'ha perdut una mica el romanticisme de tancar-te uns dies en un estudi de gravació o de comprar-te un disc i escoltar-te'l sencer de dalt a baix. Avui dia, a més, amb la tecnologia que hi ha, amb home studios es poden fer moltes coses des de casa, i estan molt bé.
M.A. - L'any 2002 es van obrir a les Borges els bucs d'assaig on estem avui i on assageu. Va ser un encert?
J.P. - Jo crec que sí, més n'hi hauria d'haver. A l'hivern no hi ha tant moviment, ja sigui perquè bona part dels qui venen són gent jove i estudien a fora o pel que sigui, però a l'estiu fa goig vindre, trobar-te gent, veure que hi ha ganes és molt interessant. Abans llogaves un local no per al grup, sinó amb tota la colla, i assajar era una més de les coses que hi feies. Aquí vens a assajar, hi ha neteja, hi ha ordre, està controlat...
M.A. - Ja sé que són molts, però hi ha algun concert que hagis fet que recordis especialment, que sigui més memorable?
J.P. - Concert així rodó, que estigui plenament satisfet del meu paper personal, no n'he fet mai cap, mai estic satisfet del tot. De gaudir, això sí, gaudeixo en tots, perquè quan ets a l'escenari fas una cosa que t'agrada, en cap m'ho he passat malament. Recordo molt el primer que vam fer amb Nabo de Pavo a la discoteca Borgia, pel caliu de tota la colla, va ser especial.
M.A. - Des de la bateria costa més sentir l'escalf del públic?
J.P. - En un lloc petit no, però en llocs grans tot queda més llunyà i no ho perceps tant, i a l'aire lliure hi ha el soroll ambiental, etc. Veus el públic, això sí, però ara que està tothom assegut, ni això. Els concerts grans són molt guapos, però m'ho passo més bé en una sala petita, on tot és més pròxim.
M.A. - Hi ha algun escenari que hagis tingut a l'abast i encara no hi has pogut tocar?
J.P. - El que tinc més a prop i, per sort, hem pogut fer, és la Festa Major de les Borges; hem tingut la sort d'obrir el concert del dissabte a la nit, amb EnZeL, abans de Sopa de Cabra. A la Festa Major hi he tocat moltes vegades, sobretot quan es feien aquells concerts del divendres, però el dissabte és el dia gros i l'hem pogut fer. També hem pogut tocar un parell d'anys a les Festes de Maig de Lleida, amb EnZeL i Javier Sólo. I també hem tocat a Festa Major d'Arbeca, que és un altre clàssic de la zona.
