Mariona Forcat - Com es va formar el vostre grup?
Xabier - L'Iñigo i jo som germans i el Ricard va aparèixer aquí.
Ricard - El col·lectiu va néixer una mica improvisat. Des de La Bodega feien un vermut i vam pensar de posar una mica de música. I, després del segon vermut, vam pensar: si a tots tres ens mola la música, per què no fem un espectacle mig conjunt? I vam batejar-nos com Afro Caribbean Collective. 
Iñigo - Tots teníem estils diferents, però ens unia la música negra.

M.F. - D'on us ve aquesta passió?
X. - L'Iñigo i jo des de molt petits que escoltem música. Jo el rotllo jamaicà el vaig començar escoltar amb 12-13 anys. Era quan hi havia la fornada de grups de ska i reggae a Catalunya amb els Calypso, els Skatalà, els Komando Moriles. A fora hi havia els Malarians, els Potato, els Banana Boats. I a mi em va agradar molt aquell rotllo. 
R. - Jo vaig començar des del vessant més punk amb Kortatu quan tenia uns 14 anys. Però ràpidament em vaig tirar cap al jamaicà. La cúmbia no em deia res i ha estat després, de gran, que l'he descobert. 
I. - Jo també vinc del punk. Però el 95 vaig descobrir Llatinoamèrica, on he viatjat molt durant 15 anys. Allí vaig descobrir la salsa, el bugalú i altres ritmes llatins que m'han enganxat, sobretot a través del ball. També sóc un home d'Àfrica, on he viatjat els últims anys. I ara només punxo música africana.

M.F. - L'Iñigo més música africana... la resta?
R. - Jo més cap a jamaicà i cap a coses velletes dels 60 i principis dels 70. I també una mica de cúmbia i bugalú llatí. 
X. – Jo punxo més aviat jamaicà actual, sobretot anglès. Entre tots tres podem passar de música africana com el mbalax o kuduru, passant pel bugalú, rocksteady o ska, arribant fins i tot a estils com el jungle o dubstep. Això és el que ens dóna diferència i el que fa que els nostres espectacles també siguin amens.

M.F. - Heu tocat molt per la comarca tot i portar un estil molt tropical, de bon temps... Sempre heu quallat bé?
X. - Jo crec que des de l'inici hem entrat molt bé. Sempre hem anat a més. 
R. - El 50% de les punxades es poden reduir entre les Borges i l'Espluga. Hem tingut alguna invitació també: el festival de circ de Menorca, la festa major d'Igualada. El nostre àmbit és la comarca, però ja ens està bé.

M.F. - Al final això és un hobby, no?
I. - Totalment! No estem gens professionalitzats (riuen).
R. - Tenim una mica de presència a les xarxes socials i després tenim els nostres elements tècnics, però és personal, perquè ens agrada. A més, la formació també ha estat una mica inestable. Jo he estat una temporada fora, l'Iñigo també. Ara tornem a estar junts i ha donat la casualitat que estan sortint bolos. Anem al GarGar Festival de Penelles, a Massanet de Cabrenys, a una boda…

M.F. - Ara que sou tots tres aquí la idea és tornar a impulsar una mica la formació?
X. - Sí! Ens ve de gust. L'Iñigo tenia previst marxar un altre cop però sembla que s'estabilitza per aquí. Doncs aprofitem-ho.
R. - Volem fer coses que no havíem fet fins ara. Si podem fer una mica de marxandatge i donar-nos a conèixer més, gravar alguna cosa...

M.F. - Els viatges que heu fet deuen haver estat una font de noves incorporacions, no?
I. - Molt. Jo viatjo amb el Shazam. He agafat moltes cançons als taxis col·lectius de l'Àfrica, on el taxista et posa un casset vell però uns musicots al·lucinants.

M.F. - Quins són els valors intrínsecs de la música negra?
I. - Per mi és la supervivència, la força, la lluita, la superació...
R. - I el concepte de popular. Són sons del poble. Evidentment hi ha hagut discogràfiques que han prostituït una mica el tema. Però el naixement és al poble. 

M.F. - Abans els punxadiscos eren els complements dels concerts. Ara ja són la proposta central...
X. - El tema dels vermuts musicals a nosaltres sempre ens ha agradat molt. De fet, vam ser una mica pioners. A Barcelona es començava a fer, però força en paral·lel a nosaltres. De fet, preferim l'horari diürn que el nocturn. És molt més sa, més alegre, més net, la gent no es posa tan pesada, hi ha un públic més familiar. I el sol! Al nostre rotllo musical l'acompanya molt el solet i, sobretot, que la gent balli, balli molt! Reivindiquem recuperar el ball!