MIQUEL ANDREU - Com vas triar estudiar cinema? Sempre t'ha atret?
JOAN LÓPEZ - Jo volia fer Periodisme, des de petit, i vaig fer un any a la UAB, però em vaig adonar que volia un vessant més creatiu. Em vaig interessar per l'art en general, música, pintura, escultura, però el cinema em cridava molt; d'aquí la decisió. Va ser un descobriment fulminant.
M.A. - Fas ressenyes de pel·lícules, vas fer un programa a Icat FM recomanant pel·lícules... Això, com dius, requereix haver-ne vist moltes.
J.L. - Sí, en aquest sentit soc més cinèfil que cineasta, i això no passa a tots els cineastes. Sempre m'ha agradat més consumir cinema que no pas fer-lo, que també, i això m'ha portat a tenir una cultura visual, cinematogràfica, molt àmplia. A vegades en consumeixo de manera malaltissa.
M.A. - En què es diferencia Filmin de Netflix, HBO, Amazon, etc.?
J.L. - És també una plataforma de cine i sèries però es diferencia d'aquestes grans, per exemple, pel fet que Filmin, encara que no ho sembli, té moltes més pel·lícules i molt variades, i tot de qualitat, sense tanta brossa. Una altra diferència és que és una empresa catalana, petita, i competeix de tu a tu amb multinacionals, cosa que té mèrit.
M.A. - A l'equip editorial del qual formes part què feu?
J.L. - Som tres o quatre persones que ens dediquem a tot el que té a veure amb els continguts, és a dir, crear col·leccions relacionades amb l'actualitat o amb les pel·lícules que estrenem, redactar les fitxes de cada una, escriure cròniques al blog, etc.
M.A. - Hi ha algun tipus de cinema o algun camp temàtic que t'atregui més?
J.L. - La veritat és que no. Tinc les meves debilitats, però és que en tinc moltes! I això crec que és una sort, que els gustos siguin amplis, tant per temàtica com per època.
M.A. - L'eclosió de gran quantitat de sèries i pel·lícules amb les plataformes digitals facilita que un es pugui obrir camí a nivell professional?
J.L. - Potser no soc el més indicat per respondre-ho, perquè tot just faig els primers passos dins la indústria. Tinc la sensació, però, que tanta producció i tanta demanda és positiu per als que hi treballem, si més no, sembla que va millor que uns anys enrere. Els meus professors, per exemple, ens deien que no hi havia res a fer, que o estaves dins de la indústria o costava molt entrar-hi.
M.A. - Es parla molt d'actors i directors, però de guionistes, no tant. Tens referents en aquest àmbit?
J.L. - No molt marcats, però m'agrada moltíssim la faceta de guionista de Billy Wilder. També Charlie Kaufman, que representa molt bé el fet que els guionistes també som autors d'una pel·lícula, perquè es veu molt quan una és seva. També Robert Bolt (de Lawrence d'Aràbia), guionista habitual de David Lean.
M.A. - Tens algun somni o repte professional que t'agradaria assolir?
J.L. - No. De moment, viure d'això, que ja és molt. Podent-me dedicar al que m'apassiona en tinc de sobres.
M.A. - A part de mirar cinema a casa, deus anar també a molts festivals.
J.L. - Sí. He tingut la sort de participar com a jurat jove en el festival de Sant Sebastià els últims dos anys, vaig molt al festival de Sitges... Als festivals és on he après a consumir cine de manera tan desmesurada, perquè hi veus una pel·lícula darrere una altra, quatre al dia fàcilment. Per a mi és molt divertit, tant de bo fos sempre així.
M.A. - T'ha passat pel cap fer algun projecte relacionat amb Juneda o les Garrigues?
J.L. - No n'he fet cap però sí que ho he pensat. Al final, els cineastes som artistes, i com a artistes ens nodrim del que ens envolta, i el poble forma part de mi. D'una manera o altra, tard o d'hora, es veurà reflectit. D'aquí a uns dies rodarem a Juneda una videocreació amb un bon amic del poble, Roger Lahuerta, que és artista. Ell farà la seva instal·lació i jo la part audiovisual.
