MIQUEL ANDREU - Què és l'onomàstica?
ROSA M. ANGLÈS - L'estudi dels noms propis, tant de persona (antroponímia) com de lloc (toponímia). 

M.A. - Com et ve la idea de fer un estudi onomàstic sobre l'Espluga Calba?
R.A. - Va ser cosa del Santi Arbós. Ell n'havia fet un de Fulleda, va parlar amb Joan Dalmau i m'ho van proposar, però no sabia per on començar. Vaig llegir el del Santi, el del Joan Cornudella sobre Juneda, tots els que vaig trobar de la zona, vaja. També hi ha molta cosa a la Universitat Rovira i Virgili, ja que Ramon Amigó, figura clau de l'onomàstica, era d'allà. I m'hi vaig endinsar, sense sospitar on em posava.

M.A. - Una selva?
R.A. - Total. Hi ha dos moments crítics de la història de Catalunya en què es crema tot, la Guerra del Francès i la Guerra del 36, i hi ha pobles que no tenen res. Per sort, l'Espluga té molt, bàsicament als arxius de la Corona d'Aragó i de l'Arquebisbat de Tarragona.

M.A. - A quines conclusions arribes?
R.A. - L'objectiu és conservar els noms, que no es perdin. El català ha tingut molts problemes, i encara té, i amb els cognoms, per exemple, quan s'han portat escrivans de fora, amb la finalitat d'espanyolitzar el territori, escrivien els noms i cognoms com volien. Trobem Sardà en lloc de Cerdà, habitant de la Cerdanya, o Balcells, que és el cognom més freqüent de l'Espluga, que ve de balç (precipici), escrit de mil maneres. He documentat aquestes variants i és interessant tenir-les, però l'objectiu era arribar a una, la normativa.

M.A. - Hi ha el risc que la gent d'ara no sapiguem desxifrar què ens diuen els noms i perdem el fil amb la història? 
R.A. - Sí, totalment. El Comellar dels Ossos, per exemple, són ossos, de la part del cos? Són ossos, l'animal? Aquí no n'hi ha, d'ossos... No ho sabem, i aquests noms desapareixen, sobretot a la costa, on la devastació de les urbanitzacions és terrible. La partida tal passa a ser Miami Beach, i això és una pèrdua, arrasa amb les tradicions. 

M.A. - Al món rural es perden els noms perquè cada vegada tenim menys pagesos, gent que trepitgi el terme. 
R.A. - Sí, per això vaig agafar la gent més gran del poble com a informant, un dels quals el meu pare, que era pagès. Amigó deia que per als noms de les cases i del poble, les dones controlaven més, i en les qüestions del terme eren els homes; d'aquests, els pagesos coneixen bé la seva zona, allà on tenen terres, però els pastors s'ho roden tot i encara ho coneixen més; també els caçadors, per això també vaig agafar el pastor del poble i un caçador. Va arribar un punt, però, que la manera autodidàctica amb què ho feia em portava a carrerons sense sortida. D'aquí que decidís fer la tesi, per tenir un assessorament de persones amb autoritat en la matèria. I val a dir que el meu director de tesi, José Enrique Gargallo, s'hi ha implicat molt, com també Mar Batlle, de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans.

M.A. - Expliques que a l'Espluga hi ha molts noms vinculats a recursos hídrics que avui ja no existeixen. 
R.A. - Sí, les realitats desapareixen però els noms queden. Un altre exemple: els oms. Aquí tenim els Omellons i els Omells de na Gaia; un omell és un om petit, i un omelló és un om encara més petit; i tenim la partida dels Oms... A mon pare li preguntava "però aquí hi havia oms?" I em deia "i tant, i el que costava fer-los perdre!"

M.A. - Sempre he tingut entès que Espluga Calba vol dir cova pelada. És així? 
R.A. - No hi ha cap dubte, la cova hi és, recorre la part antiga; tots els cellers de les cases del carrer Major ho són.

M.A. - Quan es fa un carrer nou, hi ha la tendència a posar noms de persones. És una oportunitat perduda de referir-se a la història del lloc?
R.A. - Inicialment, els topònims són absolutament descriptius (carrer del Forn, carrer de Dalt, carrer de Baix, carrer de la Bassa, carrer del Solà...), posar-los noms propis és més modern. Està bé reconèixer personatges històrics, però si hi ha un topònim previ, millor respectar-lo. Ara, si el carrer és nou, ja és una altra història...