XAVIER FRANCH - Si ara anéssim al tros, quines herbes trobaríem pels camins?
RAMONA PUJOL - Un munt! Recentment he agafat cua de gat. No és el temps de collir-ho, perquè s'agafa a l'agost, però llavors no em feia falta. Ara ja no m'ha calgut assecar-lo a casa. Trobarem coroneta de flari, seca; molt romer, perquè n'hi ha tot l'any; timó, te de roca, sec, però que es desfà molt. També hi trobaríem fruits de belladona, cap al Montsant, que pot ser més perillós per qui no n'entén.
X.F. - Quan et comences a interessar més per les plantes i els seus usos?
R.P. - Fa tres anys, quan em vaig prejubilar. Com que tenia temps, anava a fer un tomb i reconeixia plantes que amb el meu pare agafàvem. Feia la fotografia i la pujava a l'aplicació PlantNet. També comprovava les notes de la seva llibreta...
X.F. - Ell tenia un bloc amb receptes de licors, cremes, ungüents fets de plantes?
R.P. - No és una llibreta mona que pogués ensenyar. El papa no era tan important. Hi tenia els quilos d'oliva portats a la Cooperativa, la nota d'anar a buscar pinso per als conills i, entremig, per exemple, les dates en què havia posat a macerar un licor, per recordar-se'n, o hi posava que havia de portar herba de Sant Joan a una veïna.
X.F. - Tots els teus coneixements sobre les herbes els tens apuntats?
R.P. - No, com que ja les coneixes, penses, per a què? Quan les veus i passes dius mira, és això o és allò altre. No se m'ha acudit mai fer fotografies i un llistat de per a què serveixen.
X.F. - Quines són les barreges que més fas?
R.P. - Faig ratafia, licor de poniol, un licor de te de roca amb llimona i un altre de marialluïsa amb menta. Tots els licors que jo faig són estomacals.
X.F. - I a nivell d'ungüents i cremes?
R.P. - Amb espernellac faig un esperit de cop, que va bé per fer-se fregues en cas de torcedures, mal de peus i d'altres. I també faig oli de rosa de mosqueta per a cicatrius o cremades.
X.F. - Xarops i altres digeribles, en fas?
R.P. - No, ni m'interessa.
X.F. - S'ha d'anar amb compte amb l'ús?
R.P. - Sempre dic: vigila a mesclar les herbes, que no et passi com al gos del Saloni, que li va donar a provar i va durar mitja hora. S'explica que era un home que vivia al Montsant. Volia crear una barreja d'herbes per curar-ho tot. Va agafar-ne per al mal de cap, mal d'estómac, mal de ronyons... Al final, diuen que va matar el gos.
X.F. - És fàcil saber quines plantes són bones i quines dolentes?
R.P. - Normalment, les plantes que són tòxiques acostumen a fer mala olor. A més, abans de fer-ne ús, jo sempre les he buscat. Fas una fotografia tant al fruit com a la fulla, que no hi hagi confusions. També ara tenim la sort que a Google ho pots preguntar tot.
X.F. - Has estat en relació amb altres persones interessades en les plantes com ho eren el Càndido Pérez dels Torms o el Joan Palau de l'Albi?
R.P. - No, a la comarca vaig anar a una xerrada al Soleràs el 2021, amb l'Astrid Van-Ginkel, i ara una de recent a la Granadella. Tinc un cosí biòleg a Margalef i amb ell sempre n'hem parlat.
X.F. - Als que no coneixem tots aquests usos, ens captiva, gairebé sembla màgic. Fa pensar en les trementinaires.
R.P. - Sí, però sempre dic que el fet que conegui el te de roca no vol dir que sigui bruixa. Jo, si soc bruixa, no en vec vindre cap (riu). El meu pare hi entenia, i ningú va pensar que fos bruixot. Abans, era el més normal. La gent que anava al tros ho coneixien. Ara, tothom va amb el tractor i a dins hi tenen iode i aigua oxigenada, per dir alguna cosa. Ja no es paren a posar-se llicsons si tenen una petita ferida. Abans, això era el tot, era la medicina.
X.F. - Hi ha veïns de Bellaguarda que et pregunten per herbes medicinals?
R.P. - Sí. El primer potet els hi dono i, per al següent, els explico com es fa. La gent pensa que és una cosa secreta; per què? De licor en pots beure més o menys, però d'un oli com aquest, que cura un cop o una ferida, ho trobo fins i tot de mal gust no dir-ho.
