MIQUEL ANDREU - Els festivals són el principal escenari per als músics, més que els concerts propis?
XAVI MANRESA - Abans els artistes giraven tot l'any. Ara, aquí i a tot Europa, hi ha milers de festivals, i es poden permetre el luxe de fer gira de maig a setembre anant només a festivals, on solen cobrar més. Un artista que abans venia al febrer i feia 30 dies de concerts, ara ve al juliol, fa els 30 dies igual però 28 són en festivals. A més, tots s'assemblen i molts tenen el mateix cap de cartell.
M.A. - A la vostra empresa esteu especialitzats en algun tipus de música?
X.M. - Toquem tots els pals, si bé quan vaig començar, a finals dels 80, em vaig dedicar molt a la música independent, punk rock americà i europeu, artistes com Fugazi, Alice Donut... Ara, si em demanen que contracti l'Elton John o Metallica, els contractaré.
M.A. - Deus tindre una agenda envejada!
X.M. - Fa 35 anys, quan vaig començar hi havia 50 agents a Londres i 50 als Estats Units, i ara n'hi ha 10.000 a Londres i 10.000 als Estats Units. Els que van començar en això els conec a tots, certament.
M.A. - Últimament sento a dir que les entrades a grans concerts són molt cares.
X.M. - És cara una entrada per a un Barça-Madrid, que n'hi ha uns quants cada any? Quants concerts fan Bruce Springsteen, U2 o Madonna a Espanya? Sempre hi haurà concerts cars, i els preus dinàmics han vingut per quedar-se. Quan fa 20 anys fèiem un concert, teníem un excel, calculàvem els costos que teníem i establíem un preu d'entrada; a vegades encertàvem i a vegades no. Ara el preu a què surt l'entrada és un preu de referència, però, si hi ha molta demanda, pot pujar i, si no, pot baixar. És la filosofia que tenim a Tiketblok, corregir el preu en temps real i sota el principi d'un mòbil, una entrada. Amb el nostre sistema tens noms, cognoms i contacte de les 80.000 persones que tens al concert; i desapareixen els PDF que es revenen. La revenda fa apujar els preus, però perquè les tiqueteres ho permeten. Encara hi ha molts concerts que t'envien PDF sense nom i en pots fer el que vulguis, fotocòpies i revendre'ls. Amb el nostre sistema és molt complicat que els bots puguin comprar. La identificació és una qüestió de seguretat i, a la vegada, genera màrqueting.
M.A. - Canviant una mica d'escala, quin paper tenen els concerts de festes majors dels pobles? Solen ser una manera de poder veure grups rellevants.
X.M. - Està bé, entenc que s'han de fer, però em grinyola que siguin gratuïts al 100%. És no donar-li valor i no fa bé ni a l'artista mateix, perquè després no podrà tocar per la zona cobrant entrada. Fer-ho gratuït és una competència deslleial amb el sector privat, el que s'hi juga els seus calés. D'altra banda, també s'ha utilitzat molt la música com a arma política. Els polítics volen portar grans grups, pensen que així la gent jove els votarà. És un gran error.
M.A. - Un dels maldecaps del sector és com contrarestar la baixada de vendes de discos, i sempre s'havia dit que l'alternativa passava per la música en directe. És suficient, però?
X.M. - No, d'aquí també el fenomen dels festivals, on paguen més. Els streamings també ajuden una mica, però ja no és la festa, clar. El model ha canviat molt i més que canviarà. A principis del segle XX molts músics estaven en contra de gravar discos perquè temien que la gent deixés d'anar-los a veure, i es va demostrar que no.
M.A. - Sempre has defensat la professionalització en l'organització de concerts.
X.M. - Sens dubte. Estalvia ensurts. Jo, com a promotor privat, tinc l'obligació que tot funcioni, i si he de posar 25 persones de seguretat, les poso. Si et vols fer una casa, el projecte te l'ha de visar l'arquitecte municipal, perquè hi ha uns riscos si no es fan bé les coses. Doncs amb els concerts igual, hi hauria d'haver productors que donessin la solidesa organitzativa perquè tot fos professional. Fer un concert no és fer una festa, som els responsables del 100% del que hi passa. Gràcies a Déu ha anat canviant. Abans les sales no tenien ni aforament.
