MIQUEL ANDREU - Què és l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida? Què s'hi fa?
SARA SALVANY - Molta gent ho identifica com l'edifici de ratlles que hi ha al costat de l'hospital Arnau de Vilanova; és trist, però és així. A dins hi ha laboratoris on es fan molts tipus de recerques, tant la bàsica -a nivell de cèl·lules animals-, la recerca més clínica -en contacte molt estret amb metges i pacients de l'hospital i assajos clínics- i la translacional, que lliga les dues parts, és a dir, passa de la part més bàsica a una aplicació directa sobre el pacient. Som molts grups treballant en temes molt diversos, la neurociència, càncer, metabolisme... Moltes coses que la gent no sap que s'hi fan.
M.A. - En què us focalitzeu?
S.S. - Ara en els ictus. És una recerca translacional perquè tenim la part més bàsica de models animals com la part més de pacients que arriben a l'hospital amb un ictus.
M.A. - Com definiríem un ictus?
S.S. - N'hi ha dos grans tipus: els isquèmics, quan un coàgul o algun tipus de tap para la circulació de les artèries del cervell, queda una zona sense irrigar i això provoca que les neurones i les cèl·lules associades es morin; en canvi, un ictus hemorràgic és quan una d'aquestes artèries es trenca i la sang surt a raig, i passa el mateix, que una part del cervell deixa de tindre reg sanguini.
M.A. - Semblen molt sobtats, però hi ha causes identificables o patrons que es repeteixin?
S.S. - En l'ictus isquèmic hi ha factors de risc, sobretot cardiovasculars, com la hipertensió, la diabetis, les dislipèmies, el colesterol...
M.A. - Afecta més en unes franges d'edat que en unes altres?
S.S. - Popularment s'associa a gent gran, i es coneix també com embòlia o derrame, però no sempre és així. El ventall d'edat és molt ampli, fins i tot hi ha ictus pediàtrics; són molt rars, però n'hi ha.
M.A. - La idea dels tallers de l'IRB que comencen el 15 d'abril a les Borges és apropar la recerca científica als infants i despertar vocacions. Hi ha molts mites sobre la recerca científica?
S.S. - La idea dels tallers és que cada any fem moltes activitats de divulgació, com La nit de la recerca, o visites d'instituts, i hi ha molta demanda d'això però, com és normal, ve gent principalment de Lleida, i vam dir "si els d'altres llocs no poden vindre, doncs anem-hi nosaltres". La idea dels tallers és fer més propera la figura del científic i treure la idea d'algú allunyat i tancat en un laboratori. També fem un taller sobre radiografies, i és que hem de pensar que la canalla potser no n'ha vist mai cap.
Mites? No ho sé, més aviat desconeixement en coses bàsiques, com l'ADN, parts del cervell, etc. L'altre dia parlàvem d'un taller sobre ADN de la fruita i la persona que m'entrevistava em va dir "la fruita té ADN?". Clar que en té!
M.A. - Ha anat guanyant terreny la presència de dones en aquest àmbit?
S.S. - És curiós, perquè a les carreres tecnològiques, enginyeries i així, trobes molt més percentatge d'homes, en canvi, a les científiques és al revés. Aquí a l'IRB som moltíssimes més dones que homes, per exemple.
M.A. - L'any 2016, La Marató de TV3 anava sobre els ictus, i l'any passat també se'n va parlar. Quina funció creus que fan iniciatives com aquesta?
S.S. - Estan molt bé, perquè arriben a molt públic i ho expliquen de manera planera, sense abundar en tecnicismes. Les grans recaptacions que s'hi fan, a més, són importants, ens ajuda, perquè la ciència està com està i els recursos sovint són escassos.
M.A. - Un dels mals que sempre s'han associat a la recerca és la falta de recursos i, de retruc, l'emigració de molts investigadors cap a l'estranger. Tu t'ho has arribat a plantejar?
S.S. - Hi ha molta gent que marxa, sí. La carrera científica t'aboca moltes vegades a haver d'anar a fora, formar-te a fora i després, si es pot, tornar. És complicat, i jo no ho descarto, però de moment el meu futur pròxim passa per Lleida.
