MIQUEL ANDREU - Per què és necessari que hi hagi donants de llet materna?
ÀGUEDA SIÓ - Per ajudar els nadons prematurs extrems. No parlem dels que neixen correctament i a la mare no li ha pujat la llet, parlem de nens que estan a l'UCI i, pel que sigui, no poden ser alletats per la pròpia mare. De tant en tant, per exemple, rebo un missatge de text que diu a quin hospital ha fet cap la meva llet i m'emociona moltíssim, em sento molt realitzada. A més, en aquestes èpoques baixa molt la producció. Vas de vacances, no tens un congelador a prop... Aquesta Setmana Santa, per exemple, no ho he pogut fer, i em sap greu.
M.A. - Algú pot considerar que donar llet materna és una cosa secundària, havent-hi fórmules de llet preparada.
À.S. - Ja, però no és el mateix, els nutrients de la llet materna no tenen res a veure amb els de fórmula, i en aquests casos encara menys.
M.A. - Així com tenim molt assumida la donació de sang i es parla sovint de la donació d'esperma o d'òvuls, per què es desconeix tant la de llet materna?
À.S. - No ho sé. A la primera nena que vaig tindre, la Júlia, ho vaig voler fer, perquè veia que tenia llet i em feia el meu banc, però no devia preguntar a la persona encertada, perquè em va respondre: "Ho havies d'haver dit abans, ara ja no hi ets a temps". Home, primer havia de saber si tenia llet, no? Amb la segona, l'Arlet, ho vaig preguntar per una altra via, em van posar en contacte amb el Banc de Sang de Lleida i em van donar un telèfon de Barcelona, i realment ho pots fer en qualsevol moment, no ho has de dir abans. Ho pots fer fins que la teva criatura tingui un any. Ara elles tenen germans de llet.
M.A. - Com arriba la llet a destinació?
À.S. - Quan has acumulat almenys mig litre en 15 dies, te la venen a buscar amb un transport especialitzat. Jo ara mateix estic donant entre 2,5 i 3 litres, perquè tot el que em trec va per a ells, ja que per a la meva nena ja en tinc molta de congelada i continua popant.
M.A. - Suposo que l'últim en què deuen pensar les mares al parir és si els sobra llet o si en pot fer falta a algú.
À.S. - Sobretot si ets mare primerenca; i, si hi penses, més aviat és per treure-te'n per al teu fill o filla. Moltes mares, cap al tercer mes, no tenen gaire llet. Jo me n'anava traient, m'aixecava a la matinada cada dia, però pensava que havia de fer el sacrifici, que em tocava fer això. Només per a mi he fet més de 200 bosses, és molt.
M.A. - Com és el procés? És dur?
À.S. - Per a mi, ara no. Bé, és el sacrifici de treure'm llet una vegada al dia. Esforç n'hi ha, clar, sovint deixo d'anar a esmorzar perquè ho faig a aquella hora, m'he de tancar a algun lloc per fer-ho... En pic te la treus ha d'anar a uns potets que et donen, els has de netejar amb alcohol, ficar un etiquetatge i al congelador, i t'ho venen a recollir.
M.A. - Animaries altres mares a fer-ho?
À.S. - I tant! És una cosa en què puc ajudar i intento aportar el meu granet d'arena perquè es conegui. Se n'hauria de fer més difusió.
M.A. - Ets donant d'altres coses?
À.S. - No. De sang no complia el perfil de pes i tot això. D'òrgans m'ho he plantejat alguna vegada.
M.A. - Has conegut altres mares donants?
À.S. - No. El 20 de maig es fa una trobada i he preguntat si de Lleida hi anava algú, per fer una mica de grup, intercanviar impressions, però no ho sé. Espero poder trobar-ne. També he preguntat si hi hauria receptors de la llet, però no està clar. Suposo que per protecció de dades no es deu poder dir.
M.A. - A qui s'ha d'adreçar algú que s'animi a fer el pas?
À.S. - Al web del Banc de Llet (https://www.bancsang.net/donants/banc-llet-materna) o a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
M.A. - Fins quan t'hi veus, donant?
À.S. - Fins que pugui. Ho tinc molt clar. És que no ho veig com un problema. Potser per haver tingut un part molt complicat, que quasi hi perdo la vida, minimitzo molt els problemes. Si es pot fer, s'intenta, i les ganes hi són.
