XAVIER FRANCH - Quina valoració feu del Pride! Barcelona d'enguany, que s'ha celebrat els dies 13, 14 i 15 de juliol?
FERRAN POCA - Ha anat molt bé. Hem aconseguit l'esdeveniment reivindicatiu de visibilitat més massiu dels últims anys. A la manifestació vam ser entre 110.000 i 120.000 persones. Mai s'havia arribat a aquests nivells de participació. Entre tots els actes, vam arribar al mig milió de persones. 

X.F. - Per què enguany se celebrava a mitjans de juliol i no més a prop del 28-J?
F.P. - Organitzar-ho tan a prop de Sant Joan era una imprudència. Vam buscar una altra data més tranquil·la, pròxima i que no se solapés amb altres festes de l'orgull d'Espanya. Si som capaços, des de principis de juny fins a finals de juliol, de fer present el missatge LGTBIQ+, arribarem a més gent. Si ho concentrem tot el mateix cap de setmana, perdem forces. Alguns poden dir que és un tema comercial. No, és un tema de sostindre el missatge. És probable que aquesta data es consolidi. 

X.F. - També hi ha sectors del col·lectiu que veuen una visió mercantilista al Pride.
F.P. - La societat no pot prescindir de cap dels sectors. El comercial, al Pride, fa d'organitzador. Penso que és un èxit que cada vegada més empreses s'apropin al col·lectiu. Si no és per fer pinkwashing. Les empreses, en gran manera, i pel que he constatat, se sumen al Pride perquè dins hi ha algú del col·lectiu que els anima a fer-ho. Per a mi, això ja és un èxit. Aquella persona s'ha visibilitzat dins la seva empresa i la posiciona. A banda, l'administració ha de vigilar que tinguin polítiques LGTBIQ+. 

X.F. - Fa quatre anys, des del 2019, que ets president de la Cambra LGTBIQ+. Què s'ha fet bé i què cal millorar?
F.P. - La Cambra treballa en tres línies: comerç, emprenedoria, formació i know-how i l'organització del Pride. Hem desenvolupat una xarxa de comerç que aglutina bona part de les botigues LGTBIQ+ de Barcelona. En el treball en xarxa hem fet sessions molt interessants. Per acabar, tenim el Pride, que ens ocupa tres mesos a l'any. Quan vaig agafar-lo, la capacitat màxima era de 10.000 o 15.000 persones i estava molt poc posicionat. Per altra banda, m'agradaria tenir més temps per dedicar-lo a l'entitat.

X.F. - La Cambra LGTBIQ+, o el Pride!, podria exportar coneixements i contactes fora la ciutat i, per exemple, podríem imaginar un Pride garriguenc?
F.P. - El Pride! Barcelona és un referent perquè és l'Orgull de Catalunya. Les entitats que tenen un contacte amb el col·lectiu han d'aportar a la seva ciutat o poble aquesta reivindicació. S'ha de ser valent, perquè en un Pride a Juneda, a les Borges o a Arbeca hi hauria gent jutjant i criticant. Les persones i entitats d'aquests pobles n'han de ser els motors. Jo estaria encantat que existís.  

X.F. - Com veus la comarca?
F.P. - M'agradaria que a les Garrigues hi hagués aquest moviment. Una de les coses més maques que passen al Pride és que venen famílies, gent gran, o tietes que tota la vida han viscut juntes i que, tot i que no s'ho han dit, algunes són lesbianes. Quan les veig i ens expliquen que per primer cop al Pride s'han fet un petó, m'emociona. O com quan un noi ens comenta que, gràcies a l'Orgull, va explicar al seu entorn que era gai. Per això hi és, per ser un espai segur de diversitat. Tant de bo durés tot l'any. El repte que té la gent de Ponent, o les Garrigues, és fer un Pride perquè els més grans, o els més petits, puguin sortir i parlar. Tant de bo, quan tenia 17 o 18 anys i anava a l'institut a les Borges, no m'haguessin dit maricón. O tant de bo hagués trobat un amic que m'hagués dit que si m'agradaven els nois, estava bé. I jo no em vaig trobar amb grans dosis de bullying, com altra gent.

X.F. - El 2015 vas fer un canvi de feina radical, de La Caixa a crear la promotora Locamente. Com va ser aquest salt? 
F.P. - A Juneda ja muntava festes. A la vida s'hi ve una vegada, i hem de connectar amb allò que ens fa feliços. Vaig estar molts anys a La Caixa sent la persona que s'esperava que havia de ser. Però tenia molt clar que el que volia era crear espais en què la gent pogués divertir-se i ser lliure. Potser perquè jo no ho havia pogut ser del tot. Aquest va ser el canvi. Hem fet coses que no havia fet ningú i estic encantat!