XAVIER FRANCH - Per què vas voler ser mestra d'educació especial?
MERITXELL SOLÉ - Mai vaig pensar en la possibilitat d'estudiar magisteri i que no fos d'educació especial. Era inherent, potser perquè havia tingut a la família persones amb el que avui diríem diversitat funcional. Ho he viscut sempre amb molta naturalitat.
X.F. - Com ha canviat la teva feina?
M.S. - Hi ha hagut una evolució. La inclusió, la majoria d'autors la defineixen com un progrés. Al llarg dels últims 17 anys ha canviat la manera d'intervenir, sobretot als centres. És important que hi hagi polítiques educatives que deixin clar el camí que hem de seguir, i que es mantinguin en el temps. Jo he tingut molta sort, perquè he tingut equips directius que han apostat per la inclusió i de qui he après moltíssim. M'he trobat amb un claustre motivat i amb ganes.
X.F. - Quan et vas decidir a tenir gossos i a fer intervencions assistides amb animals?
M.S. - Havia tingut gossos tota la vida. Professionalment i personalment he anat fent una evolució. Em vaig començar a formar en l'àmbit de les intervencions assistides amb animals perquè era un tema que sempre m'havia agradat. Estava molt motivada per poder unir les meves dos vocacions, i que els gossos poguessin entrar a l'escola i poguessin ajudar-nos que els alumnes assolissin millor els objectius educatius.
X.F. - Va ser difícil entrar amb ells a l'aula?
M.S. - Sí, perquè socialment no estava gaire estès. Vaig tindre sort perquè el projecte va tirar endavant gràcies a molts factors: que jo estava formada i ja havíem creat l'Associació Ilerkan; a un equip directiu que en aquell momement hi va apostar i hi va creure, i després, també, que els meus companys del claustre també em van donar suport. També vam tenir el suport de l'Ajuntament de les Borges Blanques. El primer equip directiu va apostar-hi i l'equip directiu que va venir després hi va continuar apostant. A més, reivindico la figura de l'educadora d'educació especial i de les auxiliars d'educació especial, que hem fet sempre equip.
X.F. - Tots els gossos van bé per a les intervencions assistides?
M.S. - L'important no és la raça, és l'individu. Quan parlem d'un gos d'intervenció hem de parlar d'un gos que estigui ben educat, que sigui molt sociable, amb ganes d'interactuar amb les persones i que gaudeixi d'aquest contacte. Ha de ser estable, i també predictible.
X.F. - Quines diferències veus entre la Nata i la Boira?
M.S. - La Nata és una gossa molt juganera, molt ràpida, però a qui li agrada molt el contacte i estar a la falda de les persones, per exemple amb alumnes que van amb cadira de rodes. A nivell d'habilitats, com que és molt àgil podem fer unes activitats i salts que la Boira, per tamany i pes, no pot fer. Per altra banda, la Boira, és una gossa molt estable. Com la Neu, la gossa amb qui treballava abans, el seu tamany permet que puguin servir de gos manta. Com a bon retriever, transporta imatges, transporta cistelles, transporta diferents materials, sense trencar-los, i això permet molta versatilitat. Treballo indistintament amb totes dues.
X.F. - Hi ha un punt que deixen de ser les teves gosses i passen a ser les dels alumnes amb qui treballen?
M.S. - Sí, m'he trobat alumnes que em diuen que són les gosses dels alumnes amb qui treballen. Jo els dic que són les gosses de l'escola. L'avantatge del projecte és la permanència en el temps. S'ha demostrat i constatat. Les gosses hi van el divendres, a l'escola, però el seu efecte perdura tota la setmana.
X.F. - Notes un canvi d'actitud en els animals quan treballen i quan no ho fan?
M.S. - Quan els poses l'arnès, les gosses s'activen i tenen molt clar a on van. Quan s'acaba la sessió el que fas és treure'l, desactivar, i relaxar-les amb un bon passeig. Que facin de gosses.
X.F. - Que es jubilen?
M.S. - El protocol de benestar animal contempla també el moment de la jubilació. S'ha d'anar fent de manera paulatina. A l'associació tenim gossos que estan jubilats i que gaudeixen de les excursions i d'aixecar-se tard al matí.
