Alba Torrelles Serra Coimpulsora del projecte ‘La voz de todas’

Les dones vivim moltes violències, però som molt més que això

Les Borges Blanques, 2000. Graduada en Ciències Polítiques i estudiant d'un màster en Intervenció Interdisciplinària de la Violència de Gènere. Viu entre Barcelona i les Borges, entre els estudis i la família i la colla d'amics. Amb Carmen Ortiz, van donar forma al projecte La voz de todas, dedicat a donar veu a víctimes de la violència masclista. En format exposició s'ha pogut veure a les Borges Blanques i la Pobla de Cérvoles. El 25 de novembre s'inaugura a Juneda. Recentment, han creat un podcast.  

XAVIER FRANCH - Comencem amb la fórmula que feu servir al podcast La voz de todas: en quin moment de la vida estàs?
ALBA TORRELLES -
Estic acabant el Màster en Intervenció Interdisciplinària de la Violència de Gènere. L'acabo al febrer, i estic una mica a veure què passa ara. Espero poder trobar feina en el meu àmbit. També m'estic plantejant continuar els estudis, potser algun altre màster o una altra carrera. També espero continuar amb La voz de todas, fent vídeos i exposicions, i ja està. 

X.F. - Com us vau conèixer amb la Carmen Ortiz i com va sorgir La voz de todas?
A.T. -
Vam fer la mateixa carrera i ens vam fer amigues. Tots els nostres amics eren persones molt creatives i l'entorn t'afecta. Vam veure que potser podíem fer alguna cosa. Les dos havíem tingut una relació amb violència de gènere al passat. Ens en vam adonar, cadascuna per separat, quan vam veure un vídeo d'una noia que explicava el seu testimoni. Vam dir: quina importància que té trencar el silenci i explicar-ho perquè altres dones puguin dir "això és el que m'està passant a mi". Posar paraules al que t'està passant, conceptualitzar-ho, és molt important per poder sortir-ne. I vam dir que estaria bé tenir aquest espai segur, o el màxim segur possible, per parlar sobre les nostres coses. 

X.F. - L'exposició es va inaugurar a les Borges. Recentment, vau anar a la Pobla de Cérvoles. On ha estat més i on anirà properament?
A.T. - Vam fer dos exposicions a Barcelona, i ara, el 25 de novembre, anirà a Juneda. Properament, la farem a Valls i a Tarragona. 

X.F. - Heu creat un podcast en què manteniu l'essència, però també parleu d'altres realitats i amb altres dones. Per què?
A.T. - Ens vam adonar que potser ho estàvem reduint massa. Vivim moltes violències, però som molt més que això, i vivim moltes més coses. Vam veure que estaria bé no només entrevistar dones que hagin patit violència, sinó dones que són referents en el seu àmbit, dones que ens inspirin, o fins i tot nosaltres mateixes parlant de temes que passen a dones o gent de la nostra edat. 

X.F. - A l'exposició hi ha un espai perquè la gent pugui escriure. Al podcast també animeu les dones a alçar la veu. Us heu trobat dones que us hagin vingut a parlar?
A.T. - És complicat. Potser ho ha fet la gent més pròxima a nosaltres, qui ja ens coneix i llavors s'anima a escriure a la llibreta. Alguna vegada ens ha obert algú per Instagram, dient-nos que parlem d'algun tema de l'agenda feminista. Sí que en particular, a mi, la gent se m'atansa, però més en un àmbit individual, no del projecte. 

X.F. - A l'exposició apareixes com a testimoni. Explicar-ho era una forma d'obrir-te a altres dones que ho volguessin dir? 
A.T. -
Jo vaig trencar el silenci abans de l'exposició, en un vídeo en un canal de YouTube d'un company. Arran d'allò, i al cap d'un temps, va començar el projecte. Vaig creure que, si no ho feia jo, que estava animant la gent a fer-ho, era una mica contradictori. 

X.F. - Heu rebut comentaris d'homes, els responsables de la violència masclista?
A.T. -
Tenim molt poc contacte amb els homes. No perquè nosaltres no vulguem, sinó perquè la gran majoria de persones que miren els nostres vídeos són dones. I la gran majoria de persones que assisteixen a les exposicions són dones. Vam fer una activitat a Juneda explicant la nostra feina a joves, tots nois, i ens va agradar molt fer-ho. 

X.F. - Com d'importants són les xarxes socials en la denúncia de les violències?
A.T. -
Crec que hi ha dos formes de fer una denúncia. Una és a nivell legal, anar als Mossos, i l'altra és a nivell públic. Jo vaig fer una denúncia pública i a mi em va funcionar molt bé: vaig deixar de veure el meu agressor pel carrer. Té una part dolenta, que pots rebre moltes crítiques, i una bona, que serveix per denunciar i trencar el silenci.

X.F. - Com veus les Borges i la comarca? Hi ha coses que voldries canviar?
A.T. -
Crec que és molt, molt, molt necessari, un grup de dones a les Borges Blanques. Fa falta una associació de dones jove, intergeneracional, forta, amb un discurs molt feminista, com per exemple són Histèriques de Juneda.