MIQUEL ANDREU - Què és la intel·ligència artificial (IA)?
TONI MANZANO - Un còctel amb tres ingredients bàsics: matemàtiques, computació (capacitat de càlcul molt ràpida) i algoritmes. Però si vols fer un bon còctel necessites un ingredient secret: dades de qualitat.
MIQUEL ANDREU - I això vol dir...
TONI MANZANO - Informació en forma de números (per exemple, transaccions de borsa si estem fent un sistema per predir el millor moment per invertir), en forma de text (per exemple, títols de pel·lícules o de llibres que volem recomanar, com fan Amazon o Netflix), imatges (cares de persones per a un reconeixement facial) o música (totes les cançons de la història per identificar fragments, com fa Shazam).
M.A. - I en la teva feina en concret, com s'aplica la IA als medicaments?
T.M. - Al món del medicament, entre que descobreixes una molècula i la poses al mercat passen 15 anys, i durant aquest temps els malalts que esperen aquell medicament es van morint. La IA permet accelerar el procés, un procés, en què has de saber quins són els efectes adversos, com es crea, com es fabrica, com s'escala a nivell industrial, fer que rutlli tota la cadena de subministrament, que el període d'emmagatzematge sigui el correcte... Això avui es fa quasi tot manualment i, clar, hi ha errors. La indústria farmacèutica és una de les que perd més diners per ineficiència, 50 bilions de dòlars l'any. S'ho poden permetre perquè en guanyen molts més, però ara els marges són més estrets. La IA pot ajudar a escurçar temps, que no es perdin tants lots i, per tant, s'abarateixi el producte, perquè no caldrà repercutir al pacient allò que es llança.
M.A. - Teniu la seu de l'empresa a San Francisco. Ets l'únic que treballa a distància o esteu tots repartits?
T.M. - Molt repartits (Estats Units, Suïssa, Itàlia, França...). Això, el personal de vendes i màrqueting; els "cervells", unes 80 persones, són a Barcelona.
M.A. - I tu a Vinaixa. T'ha suposat algun inconvenient?
T.M. - Que va, al contrari, no hauria pogut tocar tants pals. Quan has d'anar freqüentment a un lloc i interactuar de forma clàssica amb els companys, fas un treball humà, d'equip, que és important, però que et pren temps. Per nosaltres, al principi era molt necessari estar junts però ara que la criatura ja està feta i som 100 persones, el que necessites és encabir molta feina al llarg del dia i per a això cal un entorn tranquil i assossegat.
M.A. - Per defecte professional, et venen idees per aplicar la IA al món rural?
T.M. - Contínuament! Per exemple, quan els pagesos ensulfaten, seria tan senzill que un sistema de visió fes que la màquina només s'activés quan passa per davant de l'arbre, sense haver de llançar producte quan passa entre arbre i arbre... S'estalviarien molts diners!
M.A. - Com veus l'ambient empresarial de la comarca?
T.M. - Ens queixem dels centralismes de Barcelona o Madrid i a les Garrigues passa el mateix, tot ha d'estar vinculat a les Borges. I les Garrigues Altes? Són les grans oblidades. Jo m'he quedat a les Garrigues perquè és una terra que m'ha arribat al cor, em captiva el seu esperit de resiliència, i aquest esperit també impregna el teixit empresarial, però ens falta explotar la nostra singularitat. Som únics! Hem de saber vendre l'importants que som.
M.A. - Passada la Covid, continues tenint clar de quedar-te aquí?
T.M. - No sé on acabaré però, de moment, et diria que és on em vull morir. Vull penjar les botes aquí.
M.A. - De fet, estàs molt implicat en la vida cultural del poble.
T.M. - Amb l'associació Els Trobadors, fem la revista El Sirventès, representacions per a la canalla per Nadal, hem creat el grup Vinaixa Històrica per recuperar la memòria oral de la gent gran... Quan et sents bé a un lloc tens el deure d'aportar-hi alguna cosa, és la meva manera d'agrair la bona rebuda que he tingut en aquests 20 anys.
