MIQUEL ANDREU - Un dels factors de desigualtat en l'envelliment és el gènere. A què és degut?
AÏDA SOLÉ AURÓ - Les dones, avui dia, viuen més anys que els homes. Catalunya és un dels països del món amb l'esperança de vida més alta: uns 86 anys les dones i uns 80 els homes. Neixen més nens que nenes, però moren més nens que nenes; a l'adolescència, la mortalitat també és major en nois que en noies, i així en les diferents franges d'edat. La longevitat de les dones és més gran però no vol dir que visquem més anys amb bona salut.
M.A. - I això?
A.S.A. - És a dir, la proporció d'anys que les dones viuen amb bona salut és més baixa que la dels homes.
M.A. - Les Garrigues és una comarca envellida. Com s'haurien d'adaptar les polítiques públiques a aquesta realitat?
A.S.A. - El despoblament és el repte principal, ja que ens trobem que la franja de més de 65 anys cada cop té més pes, concretament una de cada quatre persones a les Garrigues. Si no es vol arribar a una situació irreversible, és clau mantindre uns serveis bàsics: escola, farmàcia, sucursal bancària i centre mèdic. Amb això, una població continuarà existint. Passa, però, que les característiques de la població que es queda són molt diferents de les de la població general de Catalunya. En 40 anys, Catalunya ha passat de sis milions a més de vuit, bàsicament per les migracions, però a les zones rurals són migracions diferents.
M.A. - Quin paper té la immigració, precisament, per frenar el despoblament?
A.S.A. - Per poder-lo revertir haurien de ser uns percentatges molt elevats. Hi ha poblacions de Castella i Lleó on, ni que la immigració arribés a ser del 30%, no revertiria el despoblament; per tant, quasi segur que s'extingiran. A Catalunya hi ha un procés clar d'urbanització, tant la gent de fora com la d'aquí se'n va allà on hi ha mercat de treball, i es concentra al litoral. Això contribueix a l'envelliment de comarques com les Garrigues, i és un envelliment molt divers.
M.A. - Per què?
A.S.A. - Perquè les característiques dels que es queden són molt diferents entre si. Cada vegada existeix menys aquell patró de diferents generacions vivint en una mateixa casa, amb suport intergeneracional, cada vegada neixen menys infants, hi ha un retard en l'edat de tenir el primer fill... Però la taxa de fecunditat a les Garrigues no és més baixa que la de Barcelona, eh, és molt similar (1,2 fills per dona, una de les més baixes dels últims 40 anys), el que passa és que la població que neix aquí acaba marxant, i llavors aflora l'envelliment, i en els pròxims 10 anys encara serà més acusat. Què hem de fer? No hi ha una recepta, però almenys vetllar per mantenir aquells quatre serveis bàsics i, a partir d'aquí, fer polítiques públiques perquè hi hagi un mercat laboral fort combinat amb una oferta d'habitatge atractiva.
M.A. - Es parla d'una quarta edat. Quina franja seria?
A.S.A. - Per què es va fixar la jubilació als 65? Perquè, de mitjana, quedaven 15 anys per morir, deu dels quals en bona salut i cinc en mala salut. Aquest patró és obsolet, els 65 anys d'una persona d'ara no tenen res a veure amb els de fa un segle. La quarta edat es considera a partir dels 75-80 anys, i moltes persones hi arriben amb molt bona salut.
M.A. - Parles de la importància de la participació en clubs socials, i em venen al cap les associacions de dones. Com influeix això en la qualitat de vida?
A.S.A. - És molt beneficiós, sobretot en salut mental, però també hi veiem diferències de gènere importants i entre territoris. A zones rurals, les dones es dediquen més a les cures, no només de gent gran sinó també dels nens, com a padrines. És una contribució molt beneficiosa per a la família però potser va en detriment de la seva qualitat de vida personal. D'altra banda, tenint en compte que les dones viuen més anys, això també vol dir que viuen més anys sense estar acompanyades. Participar en clubs socials ajuda a no sentir-se soles, a sentir-se part d'una comunitat.
