Xavier Franch - Sempre has fet de pagès?
Marc Freixinet - No, encara que sembli mentida vaig ser urbanita un temps. Ara els faig anar d'introducció i sembla que els estigui fotent canya, però vaig estar treballant a una ferreteria a Lleida. Un dia, em vaig despertar i vaig dir: "Necessito un canvi".
X.F. - Quant temps fa d'això?
M.F. - Del 2018. Fa quatre dies i ja sembla que porti tota la vida. Ara em sembla que em costaria moltíssim tornar-hi i mira que hi patim aquí. Entre unes coses i unes altres dius "no sé per què continuo si tot és garrotades".
X.F. - Com van les terres, hi tens reg?
M.F. - Tinc meitat i meitat, més o menys. Tot secà seria inviable. Al secà ja fa dos anys que no cullo. Ara sembla que s'ha tornat a obrir l'aixeta i torna a ploure, i torna a estar una mica normalitzada la cosa. Un tercer any com aquests no sé si es podria aguantar.
X.F. - En els teus vídeos has parlat de les protestes pageses. Hi has participat?
M.F. - Sí, sempre que hi he pogut ser hi he sigut, però les granges són molt esclaves. Em vaig haver d'apartar una mica, no vaig poder seguir com m'hauria agradat, però em sembla que això dels polítics és treballar ferro fred. Tant de bo escoltin i facin el que han de fer. Trobo que haurien d'estar una mica més al damunt del que passa al país. No sé, jo de polític no en tinc res, tot i que estic a l'Ajuntament de regidor.
X.F. - En quins espais més participes?
M.F. - Estic a l'Ajuntament, a la junta rectora de la Cooperativa, a l'AMPA no, perquè no tinc canalla, i a l'Associació de Dones òbviament tampoc (riu). Sempre que diuen que s'ha de fer alguna cosa hi acabo fotut.
X.F. - Quina és la teva àrea de treball?
M.F. - Agricultura i Despoblament. La gent es pensa que el despoblament és un problema dels municipis, i és que la gent no vol viure als pobles. Qui ha viscut tota la vida en una ciutat està acostumat a tindre-ho tot. Aquí vas amb uns altres tempos. Crec que aquesta forma de viure hi ha gent que no la sap tenir, no la sap viure. Jo crec que per això faig aquests vídeos, per connectar el món de la ciutat amb el món rural.
X.F. - Com vas començar?
M.F. - Jo era molt antixarxes socials. Dos o tres amics del poble sempre que publicaven alguna cosa m'etiquetaven. Un dia vam anar a Lleida i em van fer Instagram. Vaig començar fent vídeos de paròdia amb les veus d'altres vídeos. Un dia en vaig fer un amb la motoserra i dient allò d'"els urbanites me diuen". Ha quedat com la firma. Un altre dia en vaig fer un a partir del vídeo de dues noies i se'n va anar de mare. Es va viralitzar. En tres mesos vaig pujar dels 200 seguidors a 3.000. Va arribar un punt que em va començar a parar penya pel carrer que m'havia vist a l'Instagram. Al començament, em quedava en xoc. No sabia què dir. Com dic en un vídeo, el primer són les granges i el tros. I si tinc un rato i tinc una idea que pot funcionar, faig el vídeo.
X.F. - Ara tens 5.000 seguidors. Ha canviat la teva forma de fer a les xarxes?
M.F. - Jo el que busco és que a qui té un dia de merda, quan arriba a casa i es posa al sofà a mirar vídeos, li trega una rialla. Busco explicar una mica el món rural amb un punt d'humor. Ara, no fico res de la vida personal, com celebracions amb família. No ho poso perquè al final et veu gent que no saps qui són. Hi ha temes, com la política, que potser m'estimo més no tocar-los. La gent s'encén molt ràpid. M'estimo més fer humor i quatre rialles.
X.F. - Què et diu la gent de Bellaguarda?
M.F. - Hi ha molta gent que al cap d'uns dies de penjar un vídeo et diuen que els va agradar. Quan estan en un grup i corre un vídeo meu, són els primers a dir que soc del seu poble. La gent ho ha agafat com una cosa normal.
X.F. - Què és l'últim que t'han dit els urbanites? Amb quines idees treballes ara?
M.F. - En tinc dos de preparats. Un està relacionat amb les lifares al tros. L'estic elaborant al meu cap a veure com pot sortir. L'altre és en clau d'humor bastant bèstia. Estarà dedicat a la pagesia i el final de la pagesia, i què farem si no podem continuar treballant la terra, com la treballem. Són dos idees que estan fent xup-xup. I ara fa dies que no publico res.