Mariona Forcat - De la revista Fonoll a gestor cultural de la Fundació Carulla...
Jordi Quer - De fet, va ser gràcies a un Congrés de l'Associació de Premsa Local al qual vaig anar per la revista on em vaig donar conèixer al director de la Fundació. Jo vaig estudiar Humanitats i Antropologia, però he de dir que quan vaig sortir al món professional em va servir molt el meu voluntariat editant i escrivint per Fonoll i SomGarrigues. 

M.F. - Vas ser fundador de la revista Fonoll. Ara que fa 20 anys, ens recordes els primers objectius?
J.Q. - Com tota premsa de proximitat, el que volíem és crear un producte on la gent se sentís identificada i crear comunitat. També volíem fer una aportació cultural creant una revista de nivell. 

M.F. - I la seua evolució com la valores?
J.Q. - La revista sempre ha depès del voluntariat i, per tant, ha tingut alts i baixos. I l'editorial Fonoll és un gran assoliment. Jo fa tres anys que no hi sóc, però amb perspectiva, crec que ha aconseguit molt i crec que encara anirà a més. És molt important per a la comarca que projectes com el del SomGarrigues o Fonoll s'hagin pogut professionalitzar. 

M.F. - Com a gestor cultural, què li diries a qui encara tria viure a la ciutat per l'oferta cultural?
J.Q. - Que ja no és així. Als pobles també es fan coses, però calen més esforços. Durant molts anys les polítiques culturals de la comarca han mirat massa cap a dins: plaques, homenatges... I aquesta cultura no fa que la gent vingui de fora. S'ha de pensar en gran i fer cultura des del territori però amb visió nacional. Bons exemples en són iniciatives com l'Slàvia, Delicadeses, que és una llàstima que s'hagi deixat perdre, el Teatre Foment....

M.F. - També creure's que es pot fer, no?
J.Q. - Sí. També entenc que és difícil. Des de la fundació gestionem el Museu de la Vida Rural i ens és molt difícil portar gent. I mira que tenim Montblanc, Poblet, les coves de l'Espluga. Les Garrigues no té tant patrimoni, però no és impossible. Crec que en el cas de la nostra comarca s'hauria de seguir més l'exemple del Priorat, lligat, en el cas garriguenc, a la cultura de l'oli. 

M.F. - I que la gent torni.
J.Q. - Sí, perquè aquest moviment és molt interessant. Es parla poc de la immigració interna i de l'impacte que té en l'àmbit cultural. Als anys 20 i 30 hi va haver la immigració interior que va marxar cap a Barcelona i després va tornar. També va passar als anys 60 i als 90. En el meu cas, la meua consciència política i la identitat me la vaig construir a Barcelona. El contrast és el que em va ajudar. També va ser el cas del Macià, els Cornudella de Juneda... Ells van anar allà i es van radicalitzar i, quan van tornar, van contribuir a radicalitzar la comarca.

M.F. - Vas començar com a responsable de comunicació de la Fundació i ara n'ets director adjunt. Quins reptes teniu al davant?
J.Q. - Som en un moment de canvis. La Fundació Carulla va néixer als anys 70 amb un mecenatge catalanista clàssic. Després va passar a mans dels fills i ara són els nets els que n'han d'agafar el relleu. 

M.F. - I com serà aquest relleu?
J.Q. - Continuar amb el foment de la llengua catalana, repte bàsic. Ja que abans l'objectiu era aconseguir l'oficialització, però ara tenim el repte de l'ús. En l'àmbit cultural, fer que aquesta arribi a tota la societat i també en contribueixi a la transformació. Ara mateix no pots fer cultura de manera apartada al que passa a la societat, des de la teua torre d'Ivori. Volem posar junts gent del món social i cultural per tal que uns i altres creïn projectes d'impacte. 

M.F. - I ser presents a totes les plataformes.
J.Q. - És clar. Abans, per exemple, feies l'Enciclopèdia Catalana. Per què? Perquè s'havia de fer. Això no pot ser. No pots fer una cosa que es quedi a les estanteries. I això s'ha fet molt amb la cultura catalana. Hem de tenir impacte per transformar, però també per crear mercat. 

M.F. - Un mercat petit.
J.Q. - Sí, tenim un problema de mercat. És clar que ens podem posar a fer sèries per a Netflix, però les haurem de fer en anglès. Així crearem continguts culturals i farem que gent pugui viure de la cultura. Però és clar, què fem amb la llengua catalana? Cal buscar noves idees per poder preservar la llengua i la cultura catalana tenint en compte el petit mercat que genera.