Abel Pujol - Què és un train system, quines tasques desenvolupa?
Núria Pelegrí - Per cada sistema específic d'un tren (fre, tracció, aire condicionat...) hi ha una persona que actua com a responsable de la seua àrea; el train system s'ocupa de la coordinació de tots ells, és el que manté una visió general dels equips i vetlla perquè tots els engranatges funcionin de la millor manera possible.

A.P. - Per tant, t'ocupes més de gestionar un equip que no pas de fer els números?
N.P - Quan vaig entrar a l'empresa Alstom treballava com a system engineer específicament en la part del fre, és a dir, la meua feina consistia a calcular paràmetres com la producció d'aire, el temps estimat de frenada, etc. Ara, com a train system, em dedico més a la revisió d'aquestes fórmules, a banda de seguir amb la tasca de coordinació dels equips.

A.P. - Com arribes a una gran multinacional del sector com Alstom?
N.P - Va ser per pura casualitat. El meu germà estava mirant el diari i va veure un petit anunci d'Alstom on oferien places per a becaris. En aquell moment jo ja havia acabat la carrera d'Enginyeria Naval però em faltava entregar el projecte final; així que vaig poder acollir-me a aquesta circumstància per demanar una plaça de becària. Vaig estar fent el becariat durant un any i quan vaig finalitzar-lo em van proposar fer-me un contracte, i fins ara.

A.P. - D'on neix aquesta inquietud cap a la enginyeria dels mitjans de transport?
N.P - Ja des de ben petita em vaig adonar que a mi les lletres no em deien res; jo sóc de ciències. Sempre vaig saber que em dedicaria a alguna feina on toqués les matemàtiques, la mecànica, etc. però no tenia una idea clara de quina carrera volia estudiar ni que la meua feina estaria lligada a certs mitjans de transport. Simplement vaig decidir fer-me enginyera de telecomunicacions perquè m'agradava l'electrònica i després vaig seguir amb l'enginyeria naval perquè les assignatures d'aquesta carrera eren les que trobava més interessants. 

A.P. - Al sector en què treballes sempre hi han predominat més els homes, creus que la dona, a poc a poc, s'hi està obrint forat?
N.P - Bé, et posaré un exemple. Quan vaig començar la carrera a cada classe érem una setantena d'alumnes, dels quals només tres dones. Per tant, la ràtio femenina és baixíssima. Crec que aquesta circumstància es dona perquè ens han inculcat que les carreres més tècniques les fan el nois i les que tenen a veure amb allò més social les han de fer les dones. Ara, jo mai he notat cap discriminació pel fet de ser dona, ni a la universitat ni a la feina. De fet, al departament on treballo actualment cada cop hi ha més dones, a poc a poc anem obrint forat.

A.P. - Dels projectes dels quals has format part, de quins estàs més orgullosa?
N.P - La veritat és que els nostres projectes són molt llargs, és a dir, tampoc he tingut l'oportunitat de participar en molts, però de cadascun d'ells n'estic molt orgullosa. Vaig començar a l'àrea específica del fre d'un tren de rodalia de Xile, després vaig formar part, ja com a train system, d'un projecte compartit amb una empresa brasilera per al metro de Santiago i ara estem gestionant el sistema de fre del metro de Panamà i ja hem començat a treballar per tal de dur a terme un altre projecte per al tramvia d'Atenes.
 
A.P. - La feina t'obliga a realitzar viatges freqüents, ho pots conciliar bé? 
N.P. - Sí, però els viatges que faig depenen molt de la fase en què està el projecte. En el procés inicial hi ha d'haver un contacte freqüent amb el client per acabar de definir el producte. Després, quan es dissenya el tren, el contacte és més puntual. L'última fase, la de la validació, sí que t'obliga a viatjar fins al lloc d'entrega per tal de fer les revisions pertinents. Tot i això m'agrada viatjar, no em suposa cap sobreesforç. 

A.P. - Quins vincles conserves amb el poble?
N.P. - Vaig viure al Soleràs fins als vuit anys però acostumo a venir-hi de forma freqüent per visitar la família, sobretot a l'estiu, i també ho aprofito per tal de desconnectar de la vida més frenètica que porto a Barcelona; a la nostra comarca la qualitat de vida és grandiosa i quan ets al poble sempre s'hi està molt bé.

A.P. - Et plantejaries tornar si hi hagués unes condicions laborals òptimes per desenvolupar la teua feina?
N.P. - Per què no? Si hi ha hagués aquesta oportunitat m'estimaria més viure en un lloc on la qualitat de vida és molt més gran que la de Barcelona.