Laura Quintana - Parla'ns dels teus inicis. Com vas començar a crear escultures amb ferralla?
Ferran Moyà - Sóc aficionat a les coses velles, sobretot als estris del camp. Llavors, un dia d'inspiració vaig agafar una falç i una olivera i vaig crear un cap de brau. A partir d'aquí, vaig voler donar vida als estris que ja no es fan anar i estan abandonats.

L.Q. - Sempre has treballat amb ferralla?
F.M. - Fa vint-i-cinc anys vaig començar a treballar amb pedra, però és un material que embruta molt i no em sortia a compte arribar a casa de la feina i embrutar-me. En canvi, la ferralla és un material amb el qual pots treballar en qualsevol moment del dia.

L.Q. - Has estudiat alguna cosa relacionada amb aquest món per perfeccionar la tècnica?
F.M. - No, però el Fèlix de la Floresta, que és picapedrer, em va ensenyar a treballar amb la pedra. 
 
L.Q. - Què pretens transmetre amb les teues obres?
F.M. - Vull que la gent faci servir la imaginació i vegi fins on es pot arribar amb la ferralla. La gent quan veu les escultures reconeix els estris i se sorprèn de la reutilització que se'ls pot donar. 
 
L.Q. - Però molta gent podria pensar que fas malbé les eines.
F.M. - No, ja que no deformo el material. En molt poques ocasions l'he transformat, aprofito la mateixa forma de les peces per fer una  única composició. 

L.Q. - Què t'inspira?
F.M. - L'experiència i el veure. El primer cap de cavall que vaig fer amb pedra va ser perquè al jardí de casa tenia una pedra quadrada que em recordava un cap de cavall. Qualsevol cosa que vegi em pot inspirar. A més, també busco idees a internet.

L.Q. - Tinc entès que no en treus benefici de les composicions. Personalment, què et proporcionen?
F.M. - Poder desconnectar una estona, encara que sigui un quart d'hora.

L.Q. - No has pensat a fer encàrrecs i treure'n algun benefici?
F.M. - Tinc obres en diferents punts d'Arbeca perquè me les han encarregat, però no m'agrada fer el que em mana la gent i tenir limitacions a l'hora de crear. Tinc un local de tres plantes on vaig guardant totes les obres, de moment tinc lloc per a totes, el dia que no hi càpiguen les hauré de donar o vendre, però fins al moment prefereixo ser lliure i fer-les per mi, no en vull viure d'això. Al contrari, si algun dia venc una obra, aprofitaré els diners per comprar altres eines o màquines.

L.Q. - En quins punts d'Arbeca podem trobar les teues obres?
F.M. - Al parc del Castell fa dos anys es va instal·lar l'escultura Escales-escoles, que representa una mare i un fill que van a l'escola. A l'entrada del celler Vinya els Vilars d'Arbeca hi ha un guerrer que mesura 180 cm i a dins del local un cavall, al qual hi pots pujar. 

L.Q. - Per tant, treballes a gran escala?
F.M. - Sí, però no gaire, ja que no tinc els mitjans per fer-ho ni una segona persona que em pugui ajudar. Treballo més a petita escala, és més econòmic, més manejable i ocupa menys espai. 

L.Q. - El mercat d'antiguitats de les Borges Blanques es trasllada al teu poble, Arbeca. És un punt a favor per a tu?
F.M. - És clar, ara ho tindré tot a l'abast, no em caldrà desplaçar-me. 

L.Q. - El febrer de 2017 vas fer una exposició titulada 'La segona oportunitat' al celler Vinya els Vilars d'Arbeca. Per què aquest títol?
F.M. - Com ja he dit, vull donar una segona oportunitat a totes aquelles eines que es van utilitzar en el seu moment i a les quals actualment ningú els dona ús. 

L.Q. - Creus que tot val en l'art?
F.M. - No, encara que digui que només faig obres per satisfacció pròpia, també he de pensar que la gent entengui el significat de l'obra sense haver de demanar explicacions. 

L.Q. - De cara al futur, tens alguna exposició en ment?
F.M. - No, tot i que a la II Trail Running de Santa Caterina, que se celebra el dia 24 de novembre a Arbeca, volen posar diferents obres al lloc de sortida.