Miquel Andreu - Normalment hi ha col·leccionistes aficionats a un àmbit, però tants?
Josep Garriga - M'agrada col·leccionar moltes coses per un motiu: si només en fas d'una, arriba un moment que els que es fan rics són els que t'ho venen. Saben que pagaràs molt. Amb diverses col·leccions vas fent, et van donant, trobes coses a mercadets, etc.
M.A. - Tot això deu necessitar molt espai.
J.G. - Sí, tinc un problema greu d'espai, perquè tampoc no em desfaig de res.
M.A. - Hi ha alguna col·lecció de la qual se senti especialment satisfet, que li hagi costat més?
J.G. - En tinc una de molt curiosa, l'Enciclopedia Pulga, uns llibres molt petits que es feien als anys 50-60. "Todo el saber humano en su mano", deien. O una d'instruments d'òptica. No són coses de valor, és el fet d'estar col·leccionades, perquè una col·lecció té tres condicions. Una, tenir un número mínim de coses en funció de l'objecte. Si tinc 15 capses de llumins, no és una col·lecció ni és res, però si tinc 15 Picassos és una col·lecció del MOMA de Nova York. 5.000 capses de llumins, en canvi, sí que és una col·lecció. Dues, que almenys hi hagi una peça de cert valor. Per exemple, si només tinc 300 capses de llumins però hi ha les 60 de fusta de les províncies espanyoles que es van fer el 1950, és una col·lecció. Si tinc 100 quadres però tots són del Pepito, no valen per a res, com a mínim n'he de tenir un, per dir alguna cosa, del Ramon Casas. I tres, que és la fonamental, tenir consciència que estàs fent una col·lecció. Col·leccionar no és guardar per guardar, això seria un amuntegament, una col·lecció és, per exemple, que jo a cada peça li assigno una entrada d'Excel amb tota la informació detallada, hi ha una voluntat de catalogació.
M.A. - N'hi ha alguna que consideri acabada, que ja tingui tot el que es pot tenir?
J.G. - Sí, però això només ho pots fer amb publicacions. Amb objectes és impossible, no hi ha ningú al món que tingui totes les màquines de retratar. De publicacions, per exemple, tinc els 120 números d'uns manuals tècnics de la casa Gallach de fa 100 anys, o els 140 llibres de pergamí de l'editorial Montaner i Simón de finals del XIX. M'ha costat 20 anys però l'he acabat.
M.A. - Cendrers, compassos, llumins, diorames, ganivets, entrades, escrivanies, gomes d'esborrar, insígnies, gerres de cervesa... i també números 1 de publicacions.
J.G. - Sí, números 1, números 2 i números 0, que d'aquests n'hi ha pocs. Tinc des del primer Diari de Barcelona, del 1792, fins al primer El Punt de Barcelona o el primer diari Público, el 2007, per exemple. Mundo Deportivo, Marca, El Noticiero Universal, El Correo Catalán, el 0 i el 00 d'El Periódico, fets amb tinta blava... Els primers 200 d'Interviú, o primers números de còmics com Flash Gordon, La Masa, Capitán América, Spiderman, la revista Don Mickey... Revistes polítiques i satíriques de la Transició com Muy Señor Mío, Viñetas, Cul de Sac, La Histeria... O fins i tot una col·lecció de la revista TP, la típica cosa que tothom llença.
M.A. - Avui, la sàtira política s'ha traslladat quasi tota a les xarxes socials?
J.G. - Sí, no es vendria. El Saló del Còmic tampoc no és el que era, abans era més underground. La meva feina de químic era tan tècnica i capficant que anar allà, descobrir publicacions, parlar amb els autors, etc., m'alliberava, em relaxava.
M.A. - S'ha plantejat mai museïtzar-ho?
J.G. - Sí, però on? Si no és aquí, que hi pugui anar caminant, no ho vull enlloc. L'alcaldessa de les Borges em va proposar fa anys portar-ho allà, que ja buscarien algun local, etc., però jo quan sigui vell hi vull anar cada dia, li vaig dir. I els pobles petits no tenen diners per fer això.
M.A. - Amb Internet és tot un altre món, el col·leccionisme, no?
J.G. - Sí, però jo estic desconnectat. Tinc ordinador, tablet, mòbil... però tot desconnectat. La dona sí que s'hi posa de tant en tant i busca, però comprar per Internet és molt car. Prefereixo trobar-ho per xarxes d'amics, coneguts, llibreries, etc.
M.A. - Ara està buscant alguna cosa en concret?
J.G. - M'agradaria acabar la sèrie de llibres Col·lecció Popular Barcino, la Colección Ardilla, el número que em falta de Don Mickey... Fa poc he acabat una col·lecció de cromos antiquíssima de la qual només me'n faltaven dos. Mira que tinc 60.000 postals, però en puc mirar 1.000 i saber ràpid la que em falta i la que no.
