Abel Pujol - Quin és el teu primer contacte amb el món rural?
Dolors Català - Sempre m'havia atret el món de l'agricultura però exercir de mestra i viure a Barcelona no m'havia permès tenir l'oportunitat de dedicar-m'hi, a banda de dies puntuals quan passava les vacances al poble. Va ser quan vaig trobar feina a Arbeca i vaig conèixer el meu marit que em vaig iniciar a les feines del camp. A casa seva tenien un hortet, que jo cuidava, es podria dir que aquell hort va ser el meu primer contacte amb la pagesia i a partir d'aquí ja m'hi vaig dedicar cada cop més.

A.P. - Fins a muntar GarrigueSoaps, una empresa de sabons naturals a partir d'oli.
D.C. - Tant a mi com al meu marit sempre ens ha agradat molt el món de l'oli i ja fa un temps que vam decidir comprar unes finques d'oliveres i fer el nostre propi oli ecològic, aquest era el nostre somni. Com que la producció era petita, l'anàvem a xafar a un molí de Vallbona de les Monges i allí vaig veure les possibilitats de l'oli per fer sabons. Sempre m'havia interessat aquest producte i, de fet, a l'escola agrària de Solsona havia fet un curs sobre el món dels sabons naturals. D'aquí neix GarrigueSoaps.

A.P. - Quins productes oferiu?
D.C. - El nostre objectiu immediat és fer dos catàlegs de sabons: un de cosmètica i encarat a la higiene personal, anomenat Thymus i un altre de detergents líquids pensats per a la rentadora, tant en pastilla com en pols, que l'hem batejat com Llampant. Ambdós productes són fabricats a partir de l'oli, cent per cent naturals. 

A.P. - Quan et professionalitzes, quantes dones coneixies que exercissin com a pageses?
D.C. - Aquí a Arbeca, de manera professional, no sabia de cap dona que s'hi dediqués. Sí que coneixia una altra noia del territori, a casa seva tenien fruiters, que sempre s'havia volgut dedicar professionalment a la pagesia i de fet, encara ho fa. Sí que és cert que a Arbeca, abans i ara, les dones van al camp com a reforç, sobretot en temps de collita.

A.P. - Quines dificultats pot tenir una dona pagesa respecte a un home pagès?
D.C. - Crec que la major dificultat és superar l'estereotip històric que la dona exerceix com un suport a la feina de l'home i no té una relació i una responsabilitat envers la feina d'igual a igual. Representa que quan es crea una empresa agrària és l'home qui l'empeny i la dona qui la reforça. Això ha d'anar canviant. Som una comarca un pèl endarrerida en aquest tema. Per exemple, a les comarques gironines i de la Catalunya central aquest estereotip ja està més superat, el paper de la dona pagesa està més normalitzat, moltes dones tenen una empresa agrària en solitari i no passa res.

A.P. - Aquesta desigualtat a la feina també es reflecteix en l'àmbit institucional?
D.C. - Sí, una altra diferència entre ser un home o una dona pagesa és el fet que l'home pot accedir amb més facilitat als llocs de responsabilitat, per exemple, de la junta rectora d'una cooperativa, d'una comunitat de regants o d'una taula sectorial. La realitat és que es veuen ben poques dones als llocs on es prenen les decisions més importants.

A.P. - Com coneixes Dones del Món Rural?
D.C. - Tot això ho inicia la Teresa Colell, directora de l'escola agrària de Monells, a l'Empordà, que l'any 2008 forma un grup amb una dotzena de dones que es dediquen a la pagesia per tal de buscar una manera per apoderar la dona dins del sector primari. A partir d'aquí, s'organitza una visita al País Basc, on ja hi ha un recorregut fet en aquest sentit i on aprenem molt del món associatiu femení. L'any 2015 es crea un grup de WhatsApp on diverses dones pageses catalanes compartim els nostres punts de vista i enfortim els vincles. El darrer pas ha estat formalitzar-nos com una associació, un procés que ja és a la recta final. Constituir-nos com a entitat ens permetrà incidir en el paper de la dona al món rural des de diferents vessants. 

A.P. - El primer objectiu de l'associació, que tu presideixes, és revertir les diferències abans esmentades?
D.C. - Sí, volem fer visible que hi ha dones al camp que fan molta feina i que no són només un reforç a la feina de l'home. També ens agradaria imposar una mica el punt de vista femení quan es fan polítiques, quan es prenen decisions sobre el sector. Crec que el punt de vista de la dona pagesa pot complementar molt bé el punt de vista masculí, imperant fins ara. Això sí, no anem en contra de ningú, el nostre objectiu és sumar maneres de veure la pagesia per tal de trobar les millors solucions als problemes que afecten la nostra feina.