Laura Quintana - Gairebé tothom algun cop a la vida ha anat a cantar a un karaoke, però com t'endinses en aquest món de manera més professional?
Robert Orúe - Amb 18 anys vaig anar a passar-m'ho bé al karaoke d'un pub -com fa molta gent-, però vaig veure que realment canto bé. A partir d'aquí vaig decidir inscriure'm a diferents concursos de karaoke de Cantàbria i, sorprenentment, els guanyava tots. 

L.Q. - Fins i tot, has estat campió d'Espanya de karaoke. Quins filtres s'han de passar per arribar als campionats d'Espanya?
R.O. - Sí, vaig ser campió dos cops, l'any 2002 i l'any 2004. Tan sols has d'inscriure't als càstings que s'organitzen en diferents ciutats i, si passes el càsting, et classifiques directament al Campionat d'Espanya. L'any 2002 ens vam presentar 9.000 persones i jo vaig passar el càsting de Cantàbria, així que em vaig classificar directament representant la meva regió.  

L.Q. - Es pot viure del karaoke o els premis són insuficients?
R.O. - Jo hi va haver una època que vivia d'això perquè guanyava tots els concursos de les ciutats de Cantàbria i em premiaven amb una gran quantitat de diners. En el Campionat d'Espanya el premi eren 3.000 €.

L.Q. - Amb tant èxit, per què ja no competeixes?
R.O. - L'any 2011 vaig haver de deixar de cantar perquè em van fer un trasplantament de pulmons. Després de l'operació gairebé no podia respirar i vaig haver d'estar tres anys amb una bombona d'oxigen. Tot i això, l'any 2015 vaig quedar tercer al Campionat d'Espanya, però no vull tornar a engegar perquè aquest món no està fet per a mi. A dia d'avui em dedico a la meva família. 

L.Q. - Però no t'has desvinculat d'aquest món, he vist que organitzes nits de karaoke.
R.O. - Exacte, ara vull donar a conèixer com funciona el karaoke i, també, posar-ho de moda a les Garrigues. El dissabte 16 de març ens vam reunir cantants de la comunitat Smule en un bar de les Borges Blanques per fer una exhibició de karaoke. També hem estat en diferents restaurants de Lleida i ha estat tot un èxit. 

L.Q. - Explica'ns què és la comunitat Smule. 
R.O. - És una plataforma digital on gent de tot el món penja petits vídeos cantant i interactuant entre ells, fins i tot pots cantar amb músics famosos com David Bisbal i Luis Fonsi. Per altra banda, existeix la pàgina web 
SmuleSpain.es que reuneix friquis del cant d'Espanya. En aquesta pàgina web hi ha molta gent d'Andalusia, València i Madrid. 

L.Q. - Per tant, creus que és possible que la gent de les Garrigues s'animi a introduir-se en aquest món? 
R.O. - Sí, però costarà. Els pobles de les Garrigues són pobles petits amb poca població, i la gent es cohibeix perquè té por del que puguin pensar els altres.

L.Q. - La gent té una concepció del karaoke com un lloc on es va amb els amics a beure i a riure. Això és així?
R.O. - És cert que passa això, però també hi ha molta gent que hi va perquè la música és la seva passió. La societat no coneix la cara professional del karaoke i realment hi trobes gent que canta millor que molts cantants reconeguts, com Maluma -riu. 

L.Q. - Creus que el karaoke és una via fàcil per donar-te a conèixer com a cantant?
R.O. - Abans possiblement ho era més, als anys 90 havia molts observadors que anaven  als karaokes a buscar gent per fer col·laboracions. Jo vaig tenir la sort d'agradar i em van cridar per fer cors a Mónica Naranjo i David Civera. A més, arran d'haver guanyat el Campionat d'Espanya, em van trucar del programa Lluvia de estrellas d'Antena3 per fer bolos amb ells. 

L.Q. - Mónica Naranjo i David Civera són estils diferents, quin és l'estil que més domines?
R.O. - Realment el que m'agrada cantar és el rock, però no se'm dona gaire bé. El meu estil és més lleuger, com l'òpera. M'agradaria cantar rock però no tinc veu per a això, es podria dir que tinc veu de tenor. 

L.Q. - No has pensat de fer classes de cant?
R.O. - Sí, però són molt cares i no tothom s'ho pot permetre. De tota manera, jo crec que ho tinc innat, sé utilitzar tècniques de cant com si me n'haguessin ensenyat. Des que vaig descobrir que tinc bona veu que sóc autodidacta. Tot i això, cada  dia aprenc alguna cosa nova, em fixo molt en com canten els altres.