Miquel Andreu - Molta gent desconeix quines funcions té la subdelegació del govern espanyol. 
José Crespín - Fa uns dies em vaig trobar en un acte el president Montilla i una persona es va afegir a la conversa i li va dir "president, ara a Lleida han descobert una cosa que es diu subdelegació del govern, i és gràcies al Jose". Donar-la a conèixer era una de les coses que tenia clares a l'accedir al càrrec. Em vaig adonar que era una administració completament desconeguda, jo l'anomeno Administració silenciosa, i cal visibilitzar-la. Una manera pràctica de fer-ho és amb presència al territori. He visitat 103 municipis per explicar com podem ajudar-los.

M.A. - Fa una funció de transmissió de les demandes locals cap a Madrid, doncs? 
J.C. - Sí, és una corretja de transmissió, i considero el poder municipal com a eix troncal de la nostra acció. Abans no era així i s'esperava que arribés una demanda concreta per fer la gestió. Jo no, jo vaig a buscar-la.

M.A. - Diputació i subdelegació es diferencien per la capacitat d'inversió econòmica? 
J.C. - Sí, i sort de la Diputació de Lleida, perquè en un moment determinat la Generalitat va desaparèixer del mapa i donava l'esquena als ajuntaments. Tot i que hi ha hagut moltes competències traspassades a la Generalitat, l'Estat i els ministeris tenen igualment línies d'ajut que poden interessar, com l'1,5% cultural.

M.A. - Parlàveu de competències. De qui depèn, ara, que el desviament obligatori de camions de l'N-240 s'allargui fins a Lleida? La Generalitat i alcaldes garriguencs asseguren que ho han demanat i l'Estat hi té una partida destinada, però no es fa. 
J.C. - L'agost de l'any passat aquest govern accelera una mesura ja acordada pel govern del PP. Nosaltres no entrem a valorar aquest acord, sinó que l'accelerem. Ara, uns 1.000 camions deixen de passar diàriament per l'N-240 i això representa per al govern de l'Estat 14 milions d'euros anuals en el pressupost per a les bonificacions del 50% del peatge. Podia ser a cost zero pels transportistes? Segurament, com passa a l'Aragó, però aquí no és el cas. 
Sobre el tram afectat, és la Generalitat qui fa la petició que sigui fins a les Borges. Podem ampliar el traçat? Sí, però requereix temps i ho ha de fer la Generalitat, que és qui té la competència de seguretat vial i trànsit. Un cop feta la petició s'hauran d'articular els mecanismes. Els pressupostos generals preveuen l'ampliació d'aquests trams amb una partida extra de 5 milions, més els 14 anuals. Ara s'ha aturat el tràmit dels pressupostos perquè els partits de la dreta i les forces independentistes van votar-hi en contra.

M.A. - Si torna a govern el PSOE es mantindrà el compromís? 
J.C. - La lògica diu que sí. Tot i així, en paral·lel al desviament, s'ha de veure què fem amb l'N-240. Hi ha un estudi en marxa, iniciat el juliol de l'any passat, amb un termini d'execució de 24 mesos.

M.A. - Es poden fer les rotondes mentre no està acabat l'estudi? 
J.C. - Fa un mes t'hagués dit que sí, però ara t'he de dir que haurem d'esperar un temps, perquè el projecte de pressupostos preveia 400.000 euros per a les rotondes de Juneda. No hi ha pressupostos, no hi ha rotondes. L'altre dia un alcalde de les Garrigues em deia: "Portes bones notícies per al meu municipi?". Home, alcalde, no et puc portar bones notícies quan fa una setmana heu donat un cop de porta a uns pressupostos que portaven bones notícies per a la província. A vegades no som prou conscients del que representa dir no a uns pressupostos generals.

M.A. - Es mantindrà la intenció d'alliberar el peatge de l'AP-2? 
J.C. - Hi ha el compromís des del primer dia. A més, les obres del coll de Lilla estan en marxa i han de connectar amb l'AP-2. L'enllaç, però, estava als pressupostos i ara estan aturats.

El subdelegat havia exercit anteriorment de cap de gabinet d'Àngel Ros a la Paeria. FOTO: Xavi Minguella

M.A. - CCOO ha presentat un informe sobre la necessitat d'una xarxa ferroviària de Rodalies Lleida. Totes les administracions ho veuen amb bons ulls, però de qui depèn que es faci? 
J.C. - Es pot fer realitat amb una mínima inversió, perquè s'aprofita l'infraestructura existent. El tema clau és el nombre de combois i la freqüència, i això és competència de la Generalitat.

M.A. - M'imagino que la Generalitat, tot i ser-ne competent, requerirà més recursos per part de l'Estat. Hi ha la predisposició? 
J.C. - Sí, però s'han de tenir els mecanismes i torno al d'abans, a vegades banalitzem un pressupost. Es preveien 12 milions en infraestructures ferroviàries.

M.A. - Al sud de les Garrigues fa anys que s'arrosseguen plans d'emergència nuclear antiquats. Hi farà alguna cosa l'Estat? 
J.C. - És un tema important, però bona part depèn de la subdelegació de Tarragona. 

M.A. - Aquests pobles us han traslladat la inquietud perquè ho treballeu conjuntament amb la subdelegació de Tarragona? 
J.C. - No. Sé que municipis de Tarragona s'han posat en contacte amb la subdelegació d'allà i les accions que s'han fet també afecten municipis lleidatans.

M.A. - Entrem al capítol del Procés. En què s'ha notat el canvi de govern espanyol del PP al PSOE? 
J.C. - Aquest govern ha fet una aposta pel diàleg, per recuperar la relació institucional i la voluntat de seure al voltant d'una taula.

M.A. - En aquest diàleg hi pot entrar un referèndum? En una entrevista a NacióLleida deia que no veia descabellat fer-lo d'aquí 10 o 15 anys. 
J.C. - Per posar una data, però no ens podem imposar presses ni terminis. S'ha abocat tot a un objectiu i s'han deixat de banda els veritables problemes del país.

M.A. - Però la demanda de votar és compartida per un 80% dels catalans. Hi ha por d'afrontar-la? 
J.C. - En un moment determinat, la reclamació era pel dret a decidir i va evolucionar cap al dret a decidir la independència. No cal marcar el camí, tinguem amplitud de mires; la independència és només una de les vies. No es pot governar per la meitat més u.

M.A. - Però què ofereix l'Estat per canalitzar aquesta demanda majoritària? 
J.C. - Parlant les coses, sense imposar-les, i dins la Constitució, que és el límit.

M.A. - Heu agraït a la Guàrdia Civil haver "restituït la normalitat". És un aval a l'actuació d'aquest cos l'1 d'octubre? En una visita a les Borges, ERC i la CUP el van plantar per aquest motiu.
J.C. - Ha estat l'únic poble on s'ha cridat al boicot a la meva visita. Jo agraeixo la feina dels cossos de seguretat pràcticament cada dia, als Mossos, a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional, que garanteixen la seguretat i la nostra llibertat.

M.A. - Però en aquell context es pot entendre com un aval a aquella actuació violenta. 
J.C. - Bé, és que jo crec que els mesos anteriors i posteriors a l'1 d'octubre moltes coses habituals en aquest país es van trastocar. Ara hem assolit ja un nivell de normalitat fefaent, tot i que sempre som a temps de retrocedir. A les properes eleccions generals hi ha l'opció de tornar enrere amb les forces de la dreta, l'opció del bloqueig representat per les forces independentistes i l'opció de seguir avançant que representa el govern de Pedro Sánchez. Tot es dirimirà en funció d'això.

M.A. - El judici al Procés entra dins aquesta normalitat o és una situació d'excepcionalitat? 
J.C. - Que hi hagi un judici és un element de normalitat democràtica. Hi ha unes normes i un sistema judicial que garanteix que es compleixin. Ara bé, aquest judici és propi d'una anormalitat del nostre país que prové de molt enrere, de quan els problemes polítics no els resolen els polítics i es judicialitzen.

M.A. - Ara s'hi troba la Generalitat i és probable que s'hi tornin a trobar els ajuntaments i és l'obligació de treure llaços grocs dels edificis públics. On és la línia entre neutralitat institucional i expressió de solidaritat? 
J.C. - Jo puc professar unes idees com a partit, però no puc exportar-ho a l'Ajuntament, perquè són institucions de tots i han d'estar lliures d'exhibir símbols d'una determinada ideologia. Tampoc s'hauria de 
penjar una bandera socialista a l'Ajuntament.

M.A. - Tornant a aquella visita a les Borges, un dels motius de la plantada de l'oposició també era l'empenta que vostè va fer l'any passat a una dona a l'exterior del Museu de Lleida. Se'n penedeix? Heu tingut ocasió de parlar-ho amb la persona afectada?
J.C. - Directament, no. Va ser un tema que va capitalitzar una formació política com a arma llancívola contra mi però els fets són clars, simplement vaig intentar garantir un espai de seguretat a una persona. Punt. Cadascú és lliure d'interpretar la realitat com vulgui, però només n'hi ha una.

M.A. - A les Garrigues, com a zona rural, preocupa molt el despoblament. És una prioritat per al govern espanyol? 
J.C. - És un element cabdal, sens dubte, i una preocupació que he notat en els alcaldes de la major part de municipis que he visitat. Calen oportunitats econòmiques, millors cobertures de telefonia i Internet, botigues, serveis per als que tenen fills, per a la gent gran, etc. Hi ha empreses que tenen molt per dir en això, per exemple amb les taquilles que fan de punt de recollida de compres. O Correus, que dona l'opció de fer algunes operacions bancàries. Aquest govern va crear al seu moment la figura de la comissionada per al repte demogràfic i és conscient que és un problema de país.

M.A. - Demà [pel 14 de març] hi ha concentracions pageses davant la subdelegació. Com es gestionen aquestes protestes? 
J.C. - Me'n vaig assabentar pels Mossos i vaig trucar a Unió de Pagesos per mirar de ser-hi a l'hora que em volen entregar un manifest. Sobta que els pagesos surtin sempre a reclamar quan hi ha un govern socialista a l'Estat. Potser vol dir que ens consideren més receptius. Hi parlaré i traslladaré les demandes que em formulin.

M.A. - Ja sé que no depèn de vostè, però quines expectatives té el PSC amb les eleccions municipals a les Garrigues? 
J.C. - Ser-hi més present i intentar tenir més suport a les seves candidatures.