Laura Quintana - Quant fa que tens aquest vincle amb la música?
Erena Esteve - A Sarroca sempre hi ha hagut molts músics, i un d'ells era el meu pare. Per tant, tant la meua germana com jo vam estudiar música. Vam començar amb les classes de piano i cant que s'impartien al poble, i després vam anar a estudiar a l'escola de música del Conservatori Liceu de Lleida. Però dels nou anys que en aquell moment s'havien de cursar per ser professional, jo només en vaig fer set perquè vaig començar l'institut i vaig dedicar el meu temps als estudis i als esports. 

L.Q. - Què és el que et va motivar a tornar al món de la música després d'uns anys llargs en pausa? 
E.E. - Quan tenia 22 anys el meu pare va engegar una orquestra a Sarroca, la RocaRitmo4. Em vaig animar a participar-hi com a cantant i m'hi vaig estar gairebé deu anys fins que els de l'orquestra Babbel de Seròs em van venir a buscar i vaig rodar amb ells per tot Catalunya durant una temporada. Però finalment ho vaig deixar estar perquè el meu fill, que en aquell moment tenia dos anys, patia espasmes de plor, deixava de respirar i es desmaiava, i no el podia deixar ni amb les padrines. 

L.Q. - I un cop més la música es va presentar a la teua vida. 
E.E. - Exacte, la música sempre ha estat molt present a la meua vida i tenia molt clar que hi tornaria. Llavors se'm va presentar l'oportunitat de tornar-hi quan fa cinc anys vaig veure al diari que l'orquestra The Golden Saxo de Lleida buscava una cantant. Volia continuar en el món de la música i no m'ho vaig pensar dos cops. Diuen que mai és tard, si la dita és bona i te'n sobren les ganes. 

L.Q. - A The Golden Saxo vas començar com a cantant però actualment també ets la pianista del grup.
E.E. - Sí, vaig començar que érem dues cantants, un pianista, un saxofonista i un bateria. Però el pianista va haver de marxar a viure a Barcelona i vaig proposar la idea de posar-m'hi jo. Ara toco el piano i també canto. Arran d'aquí, com que el pianista també impartia classes de solfeig i piano al Centre Cívic de la Bordeta, també em van proposar ocupar el seu lloc de professor.

L.Q. - Per tant, gairebé vius de la música. No es pot viure completament d'aquesta?
E.E. - És molt complicat viure completament de la música. Fins i tot molts professionals han d'impartir classes de música per arribar a final de mes. Jo sóc autònoma i, si no fos perquè porto la botiga del poble i faig classes de solfeig i piano a Lleida, no podria viure només de l'orquestra. A més, part dels diners que guanyo impartint classes els inverteixo per acabar de formar-me com a pianista. Cal dir que quan vaig reprendre aquests estudis de música, vaig decidir incloure-hi un nou instrument, l'acordió, que també el toco a The Golden Saxo. 

L.Q. - Tot just comencen les festes majors, teniu l'agenda plena?
E.E. - Sí, però aquest any ha costat més omplir-la perquè amb les eleccions municipals les preparacions de les festes majors han anat més lentes. 

L.Q. - Creus que estem vivim el boom de les orquestres de versions?
E.E. - No, realment estem perdent part del públic perquè actualment hi ha poca gent que sàpiga ballar tango, txa-txa-txa o pasdoble. Tot i això, també amenitzem les festes amb música més festiva. A més, s'ha posat molt de moda la salsa entre el públic més jove i això ha estat un punt a favor per a nosaltres. Ens esforcem constantment per adaptar-nos als nous temps i no desaparèixer, hem de ser conscients que les generacions canvien.

L.Q. - Per tant, les teues perspectives de futur tant per a les orquestres de versions com per al ball no són positives?
E.E. - Crec que mai morirà. La música és l'idioma universal per excel·lència i aquesta necessitat sempre hi serà. És cert que els estils de música canvien amb els anys, però la necessitat d'escoltar música i ballar mai morirà. Jo personalment, ensenyo els meus fills a ballar. Crec que, a més de ser elegant, el ball també és medicinal. Tots els pares i mares hauríem d'ensenyar els nostres fills a ballar. 

L.Q. - El teu pare et va introduir al món de la música. Ho has fet tu amb els teus fills?
E.E. - I tant! El meu fill és guitarrista i la meua filla pianista. La música i l'esport ajuden a millorar en el rendiment escolar i, a més, ajuden a trencar amb la nostra rutina diària. Ho considero imprescindible en la vida dels meus fills.