Miquel Andreu - Has fet de professora a Secundària i expliques que la música clàssica, ben explicada, entra d'una altra manera.
Victorina Pérez - Un dia projectava La Bohème a 4t d'ESO, però un trosset, per no avorrir els alumnes, i una em va dir "no lo pares, que la queremos ver entera". Em va sobtar molt. Una altra alumna també em va dir "Victorina, desde que voy a clases de música que mi padre dice que estoy más culta". La gent diu que l'òpera, o la música clàssica, és avorrida, però és com tot, si l'entens, si t'han donat quatre coneixements, el punt de vista canvia.

M.A. - Més enllà de la peça musical en si mateixa, és important l'embolcall, suposo.
V.P. - El context històric, el compositor, el que diuen els personatges -que a vegades no s'entén-, si tot això ho expliques, arriba diferent. És com una exposició de pintura.

M.A. - Música, pintura... Quan són universals és que poden connectar amb l'humà d'ara encara que hagin estat fetes 200 anys enrere.
V.P. - És que si no, no se seguiria representant Shakespeare, editant les obres clàssiques gregues, etc.

M.A. - Dius que la música clàssica és dins el nostre imaginari i sovint no en som conscients. En quins casos, per exemple?
V.P. - Als alumnes els posava anuncis, per exemple. En molts surt música clàssica, òpera... Als concerts que fem posem música de Monteverdi, un compositor que si no hi estàs una mica acostumat se't pot fer pesat, doncs posem tres o quatre duets que tothom ha sentit en anuncis. Jean-Paul Gaultier fa poc en va fer amb una barreja de Carmen i Norma. No ens és tan llunyà.

M.A. - Què penses d'iniciatives com 'Liceu a la fresca' o el programa 'Òpera en texans'?
V.P. - Són fantàstiques, perquè ho apropen, és una manera que algú que potser no aniria al Liceu s'hi deixi caure, de sortir d'aquesta cosa més encarcarada i antiga.

M.A. - Estàs amb el grup 52 Cordes, de dos sopranos i arpa. En què més estàs treballant?
V.P. - Amb 52 Cordes també tenim el projecte Recorda, que és un concert escenificat per fer més entenedora la música que interpretem. També estic amb una pianista de Barcelona, Mercè Roca, amb qui hem començat un projecte que són tres àries d'òpera en què abans faig una explicació de l'argument, del compositor, de l'època històrica... Hem agafat tres temes molt presents en l'òpera com són l'amor, l'odi i l'espiritualitat i són els fils conductors d'aquesta mena de xerrada-concert.

M.A. - Fa uns anys vas cantar també amb Lo Torpe Inglés, un àmbit molt diferent de la clàssica.
V.P. - Sí, buscaven coristes i vaig pensar que era una manera de sortir de l'encotillament. Sempre penso a fer coses diferents, jo, i m'ho vaig passar molt bé. És que m'agrada la música, tota. Allí vaig aprendre molt sobre el funky i, de fet, arran d'això vaig estudiar dos anys de cant modern al conservatori del Liceu, quan vaig acabar els estudis superiors. Als músics clàssics, tan acostumats sempre amb la partitura, ens va molt bé sortir del guió. Aviam, compatibilitzar les tècniques vocals en aquests diferents àmbits és difícil, jo he seguit fent clàssica, però tenir aquest coneixement, tenir l'oïda més oberta, ser més músic, en definitiva, va bé, encara que sigui per escoltar quan vas a concerts o per orientar persones que a vegades et pregunten què poden fer de modern. Com a músic em va nodrir molt.

M.A. - Quan un té la veu com a eina de treball l'ha de cuidar especialment. Quina rutina tens en aquest sentit? Què intentes evitar?
V.P. - No hi ha rutina, és la vida! No he fumat mai, em molesta molt el tabac, intento evitar l'alcohol, intento estar en bona forma física, amb estiraments; això la gent més jove potser no ho nota però amb els anys t'adones que has d'anar cuidant molt la postura, el físic, per no tenir lesions. Intento evitar els aires condicionats, no agafar constipats, tot i que és inevitable, sempre porto un mocador... Són moltes cosetes però és clar, si tens un concert i la setmana abans tens mal de gola, pateixes.

M.A. - Falta oferta musical a les Garrigues i a Ponent?
V.P. - En falta a tot arreu, també a Barcelona, però Déu n'hi do, es fan coses. A Ponent, a més, hi ha força solera a nivell coral, també es fa òpera a la Llotja, al Principal... És important que per escoltar òpera no et calgui desplaçar a Barcelona. En aquest sentit, les actuacions de petit format poden donar molt de si.