Abel Pujol - Com s'arriba a ser crupier de la taula VIP de pòquer del Casino de Barcelona?
Víctor Duaigües - Era un món que m'atreia, quan visitava algun casino em cridava l'atenció ser a l'altra banda de la taula i, quan se'm va obrir aquesta oportunitat, vaig voler provar sort, mai millor dit! Un no es desperta d'un dia per l'altre com a crupier; has de passar diverses etapes de formació i selecció on et van posant a prova fins al dia que et diuen: "Benvingut, ja ets a dins". Després, has de seguir millorant, vas guanyant experiència, confiança, i a poc a poc vas avançant fins a repartir a la VIP, tot i que no soc dels que més temps hi passo.

A.P. - Quines qualitats fan falta per ser un bon crupier?
V.D. - És imprescindible l'agilitat en el càlcul mental, així com certa habilitat a les mans per barrejar de manera ràpida i neta les cartes, tirar-les per tal que arribin fins al punt del jugador o obrir i comptar de manera àgil les fitxes apostades. També ho és la discreció, en una taula veus tot tipus de persones, apostes, maneres de jugar... i és una informació tan personal que, per professionalitat, ens és impossible compartir. Per altra banda, com que és una feina de cara al públic, la cortesia, simpatia, amabilitat, paciència i coneixement d'idiomes poden confeccionar un bon crupier. També és important saber aguantar la pressió, ja que estem parlant de diners i tothom vol guanyar.

A.P. - Què té el pòquer que en els darrers anys ha enganxat tanta gent?
V.D. - Imagino que el màrqueting i la promoció del joc. Elements positius que té el pòquer i que segurament han ajudat a enganxar nous jugadors són la facilitat a l'hora de jugar, ja sigui online o no, i unes regles bàsiques i comunes a nivell internacional.

A.P. - En un món on les persones s'arriben a jugar tants diners, el fet de veure-ho des de fora et fa relativitzar la riquesa?
V.D. - En un torneig no ets conscient dels diners, els jugadors tenen fitxes de punts i una aposta de 5.000 saps que són punts; el concepte "diners" et passa més desapercebut. Però quan parlem de fitxes de valor, el que coneixem per cash o efectiu, és un altre assumpte. Allí el 10 val 10 € i el 100, 100 €. Al principi he de confessar que vaig necessitar un temps per assimilar-ho. No em podia creure que algú en qüestió de minuts pugués perdre més de 1.000€. Algú els guanyava, és cert, però me n'anava a dormir pensant en aquella persona que havia perdut tal quantitat de diners. Tot i així, al final acabes relativitzant la riquesa i el que era diners, dins el meu cap ja només son números o, com diem de broma entre els companys, uns quants cotxes, motos o, fins i tot, pisos. Un dia guanya un, un altre dia l'altre i, cada dia, la banca.

A.P. - Has participat en esdeveniments de gran format, com el torneig Poker Stars; impressiona veure tanta gent jugant-se tal magnitud de diners al mateix temps?
V.D. - Impressiona entrar a la sala buida amb més de 100 taules, cadascuna amb el seu crupier, i pensar que en qüestió de minuts tot allò cobrarà vida amb persones vingudes de tot el món. Impressiona el silenci tot hi haver-hi centenars de persones jugant, on el soroll que predomina són les fitxes en moviment i la veu dels crupiers anunciant de tant en tant el "lloc lliure" que deixa un jugador al ser eliminat. Impressiona veure, un cop tancat el registre del torneig, que quan s'hagin eliminat els jugadors i tiris l'última carta, una persona entre tantes sortirà del casino amb 50.000 €, 100.000 €, 
500.000 €... Sí, impressiona.

A.P. - Sovint reparteixes cartes a persones famoses, suposo que deuen ser els qui donen millors propines...
V.D. - (Riu) Tot apuntaria a dir que sí, tenen molts diners i els seria fàcil donar propina, però no. Et diria que les propines no van gairebé mai lligades a la riquesa de la persona, sinó a la cultura. Depenent de quina sigui la nacionalitat del jugador, tenen més tendència a valorar-te la bona feina, el bon tracte, i donar-te propina. Els americans en són un bon exemple. També hi influeix la quantitat de diners que es juga a la taula, com més pot acumulat, més fàcil és que et donin una propina si acaben guanyant. Aprofito per desmentir... el crupier fa moltes coses a la taula, però no fa màgia! Pots pensar que el crupier et dona més o menys sort, però ni et fa guanyar ni et fa perdre. 

A.P. - Et planteges canviar d'ofici o tens clar que seràs crupier durant molts anys?
V.D. - Ara per ara no entra en els meus plans canviar de feina, sí que és cert que la feina de crupier té aspectes que no fan fàcil el fet de ser-ho durant un grapat d'anys, com per exemple, la nocturnitat, els horaris o, en un futur, la conciliació família-feina. Abans però, em queda pendent marxar a fer de crupier en tornejos internacionals a altres països.