Miquel Andreu - He llegit que en un màster d'agricultura ecològica a la Universitat de Barcelona vas fer el clic.
Josep R. Sainz de la Maza - Un professor francès que va vindre un dia, Jean Pierre Scherrer, ens va dir una paraula que em va canviar la vida: trofobiosi. Trofo és menjar i bio és vida. Se'm va obrir un món. El resum seria que si la planta menja el que vol sempre que vol, no té problemes de plagues ni malalties. Però perquè la planta mengi el que vulgui sempre que vulgui, dins de la terra hi ha d'haver microorganismes, minerals i matèria orgànica. Sovint pensem que els microorganismes són dolents i no, són dolents quan només n'hi ha un però quan hi ha diversitat és el millor.
M.A. - Sovint es diu que no hi ha alternatives reals al convencional, que no tothom pot fer el canvi.
J.S. - Molta gent se sent atrapada perquè creu que si no ho fa d'aquella manera no es pot fer, però sí que hi ha alternatives. És com si quan vas a votar a les eleccions només poguessis triar una papereta, quan de visions sobre el món n'hi ha moltes. Quina té la veritat? Podríem discutir molt i no treure'n conclusions. Cadascú ho fa com se sent més còmode i jo no tinc la raó absoluta. A la universitat em va saber greu, això sí, que no m'expliquessin que hi havia altres maneres de fer.
M.A. - Qui s'interessa per l'agricultura regenerativa, gent que fa convencional i vol canviar per complet? Gent que ve de l'ecològica?
J.S. - Hi ha els dos tipus. Hi ha convencionals que ja no poden més, se senten enganyats i volen canviar-ho tot de pressa; els has de frenar, perquè les revolucions agrícoles són progressives, i el que intento és ensenyar-los perquè s'ho facin ells. Si jo intento que no depenguin tant dels insums (herbicides, fungicides, insecticides) no té sentit fer-los dependre de mi.
L'altre perfil és gent que fa eco i no els convenç que només es tracti d'utilitzar insums eco en lloc de convencionals. I després hi ha el clàssic pare convencional i fill que ho vol fer diferent. Es tracta d'asseure'ls i parlar de com s'imaginen la finca d'aquí 10 anys i sovint és molt semblant, però amb diferents maneres de portar-la. Doncs deixem la major part de finca igual i a una part hi anem fent petits canvis, fins que al final convergeix. És maco, perquè també té una part d'integració generacional.
M.A. - La rendibilitat econòmica deu ser una resistència important. Com es venç?
J.S. - Fent petits canvis, progressius, i que la persona vagi veient que és rendible fins i tot en la fase de transició. Intento que la gent entengui per què ho fa, i així serà capaç de prendre decisions en moments determinats.
M.A. - Què diferencia la regenerativa de l'ecològica, a part dels productes utilitzats?
J.S. - Entendre el sistema i integrar-t'hi sense trencar-lo gaire. Augmentar eficiència. Per exemple, puc tindre oliveres en ecològic i fer 25 llaurades a l'any. Tindré el segell ecològic, però el terra l'estic matxucant i necessitaré molts adobs que, al ser eco, són més cars. No estaré permetent que la planta mengi el que vulgui sempre que vulgui, perquè no tinc un bon conjunt fèrtil del sòl. En canvi, podem anar disminuint el nombre de llaurades i augmentar els nivells de matèria orgànica al sòl, però no deixant-ho abandonat, sinó d'una manera pautada i estudiada. Si hi ha més insectes em baixaran les plagues i si a la terra hi ha més microorganismes tindré menys malalties. I això ha d'anar acompanyat d'un rendiment econòmic, que hi és.
M.A. - És més difícil treballar així en sòls de secà que en sòls de regadiu?
J.S. - La diferència és la velocitat a la qual fas el canvi, al secà és més lent.
M.A. - Els purins són bons nutrients?
J.S. - El problema dels purins és que tenen un contingut soluble massa gran. La planta no pot triar menjar-se'l o no menjar-se'l i li provoca un desequilibri intern que crida plagues i malalties. És com si t'obliguessin a menjar-te un munt de pastissos, estaries gras i guapo però tindries problemes de salut. És millor un compostatge, que va alliberant a poc a poc la part soluble que necessita la planta. El purí, per mi, té sentit si pots ajuntar-lo amb una palla i després compostar-lo, o fer-ne una aportació molt a poquet a poquet via reg.
M.A. - L'ecològic té un valor afegit a nivell comercial. A la regenerativa li falta fer-se un nom de cara al consumidor?
J.S. - La gent encara no ho valora, és cert. De moment, nosaltres estem treballant sobretot a nivell d'eficiència de treball i que cada cop n'hi hagi més exemples i la gent ho pugui valorar.
